Una tarda calurosa, de l'antiga tongada de calor que va fer abans de les pluges, ens vam retrobar amb el Jaume (que ho explica de forma més que detallada al seu blog) per anar a buscar l'ombra en alguna paret montserratina que estigués a l'ombra, cosa prou complicada perquè la major part de les opcions ja les havíem aprofitat altres estius, i quedaven poques possibilitats.
A primers de Juliol, quan el sol pica en vertical. encara costa més, però finalment vam acostar-nos a Agulles, als diedres i xemeneies d'aquesta cara NW. Curiosament, cap dels dos coneixia la via i ell en portava la ressenya.
Després de fer una aproximació força aproximada, i no anar ben bé per on tocava, vam arribar a la cornisa del peu de via. com sempre, va sortir ell primer. En un primer llarg de roca mediocre i sense gaire història, almenys anant en A0/A1.
A primers de Juliol, quan el sol pica en vertical. encara costa més, però finalment vam acostar-nos a Agulles, als diedres i xemeneies d'aquesta cara NW. Curiosament, cap dels dos coneixia la via i ell en portava la ressenya.
Després de fer una aproximació força aproximada, i no anar ben bé per on tocava, vam arribar a la cornisa del peu de via. com sempre, va sortir ell primer. En un primer llarg de roca mediocre i sense gaire història, almenys anant en A0/A1.
El segon llarg comença en un diedre que es va tancant per convertir-se en xemeneia, cada cop més estreta, fins al punt que en el tram d'abans de la reunió em vaig haver de penjar la motxilla de l'entrecuix per poder pujar amb un mínim de comoditat.
Un llarg molt menys equipat que el primer, però amb una roca igualment mediocre.
Després ja només tocava sortir per la CADE, via que tots coneixem bé, amb un roca molt bona i algun tram prou espectacular.
Tot i això, a la tercera reunió ens vam fixar que els parabolts estan clavats en un tros de roca que està a punt de caure. Parlant en temps geològic, de forma immediata, parlant en temps humà, penso que abans de 100 o 200 anys allò se n'ha d'anar avall.
Després ja només calia fer el curt darrer llarg, per baixar en direcció al coll de la Portella amb un rappel també ben curtet.
La cara de satisfet del Jaume ja diu que va ser una curta però bona escalada, tot i servir sobretot d'excusa per poder-nos retrobar! Que costa molt!!
4 comentaris:
Doncs per ser la roca no és gaire bona, anaves una mica lleuger de material de protecció de la testa!!!
M'ha fet gràcia de veure els estreps de la primera fotografia. (Amb el que em va costar dominar-ne el moviment!). Que potser ara es fan servir menys o és casualitat que no surtin a les fotografies?
Malgrat l'ombra, bona suada, segur!
Bona piulada Joan! cada un tenim el nostre estil i el teu amb aquest polsim d'ironia i sornegueria m'agrada.
Xavi, és que aquest home no té res al cap!!jajaja li vaiog dir de deixar-ho córrer però no va voler, i és que en són de tossuts aquests Berguedans.
Xavi, l'edat té aquestes coses, un dia et deixes el casc, una altre els gats,.....
Això dels estreps, Xiruquero, es fa servir gairebé tant com sempre, però a vegades ho resolem en algun bon A0 i ens l'estalviem. Ara, l'estrep sempre és més còmode!!
Jaume, el millor de tot va ser tornar-te a veure, i descobrir la teva delicadesa intentant de tocar-me el cap amb cada pedra que tiraves!!
Publica un comentari a l'entrada