6 d’ag. 2013

Solstici d'estiu, a la paret nord del Pollegó Inferior del Pedraforca. Un bon intent.

Aquests dies de calor intensa, tots solem buscar vies fresques. I amb el Joan Quedem per anar a treure el cap en aquesta via que feia temps que tenia al cap, i que puja directament al Pollegó Inferior, evitant les voltes de la Font, la clàssica de la paret.

La pujada per la tartera és força còmode, sobretot anant amb tendència a l'esquerra. Ben aviat hi haurà un bon camí que encara farà que la pujada ho sigui més, de còmode. A veure si entre agost i setembre això es fa realitat!

La via comença al peu de les xemeneies de la Font, i el primer llarg és una mena d'entrada directa a les grans xemeneies de la clàssica. Un tros amunt veiem un espit, i ja es veu que patirem. Pujo i no puc evitar l'A0, i després l'estrep per sortir-ne. Una fissura massa estreta per ficar-s'hi i massa ampla per anar per fora que et va escupint enfora em fa suar de valent. 

Sense motxilla m'hi arrossego com puc, i amb un pas dur a la sortida enllesteixo el llarg que m'ha fet suar més del què imaginava! Un llarg on només hi trobarem un parell d'espits....
Al capdamunt del llarg, cal flanquejar clarament cap a l'esquerra, fins trobar la reunió al peu d'una altre fissura estreta. Des d'aquest balcó, mentre puja el Joan, m'entretinc veient la gentada que intenta sobreviure a la baixada de la tartera, amb alguns que ho passen realment malament!

El dia que ha començat bo, comença a tapar-se i m'he d'abrigar a la reunió. La via és nord-nord!

El Joan enfila el segon llarg que, després d'un tram fàcil ha de travessar uns relleus herbosos que no fan gaire gràcia.
Després es fica a la fissura, amb trams en lliure i altre en artificial equipat amb claus. Després, una sortida més espectacular que difícil, ens deixa a la lleixa superior, on veiem una corda fixa que puja de l'esquerra i entra a les xemeneies de la Font (???).

Quan arribo, suat de l'esforç, ni tant sols noto de que comença a ploure. És el Joan que me'n fa adonar i veiem que, tot i l'esforç, haurem de tornar-hi algun altre dia a acabar-la!

Mirant amunt es veu clarament la fissura del tercer llarg, a l'esquerra, i les xemeneies clàssiques que van per la dreta. Ara fa just 30 anys que hi vam anar a la Font, amb l'Àngel, combinant-la amb la Pany-Haus de la sud....., quins records!
Per baixar, un únic rappel molt aeri de 60 m ens deixa al peu de via, i tirem avall escapant-nos dels emprenyadors ruixats d'estiu!!

2 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei, Joan no la deixis, és molt bona aquesta via.

Gatsaule ha dit...

Si, pots estar segur que hi tornarem. sobretot ara que ja hem vist de què anava la cosa!!