Aquests dies de calor intensa, tots solem buscar vies fresques. I amb el Joan Quedem per anar a treure el cap en aquesta via que feia temps que tenia al cap, i que puja directament al Pollegó Inferior, evitant les voltes de la Font, la clàssica de la paret.
La pujada per la tartera és força còmode, sobretot anant amb tendència a l'esquerra. Ben aviat hi haurà un bon camí que encara farà que la pujada ho sigui més, de còmode. A veure si entre agost i setembre això es fa realitat!
La via comença al peu de les xemeneies de la Font, i el primer llarg és una mena d'entrada directa a les grans xemeneies de la clàssica. Un tros amunt veiem un espit, i ja es veu que patirem. Pujo i no puc evitar l'A0, i després l'estrep per sortir-ne. Una fissura massa estreta per ficar-s'hi i massa ampla per anar per fora que et va escupint enfora em fa suar de valent.
Sense motxilla m'hi arrossego com puc, i amb un pas dur a la sortida enllesteixo el llarg que m'ha fet suar més del què imaginava! Un llarg on només hi trobarem un parell d'espits....
Al capdamunt del llarg, cal flanquejar clarament cap a l'esquerra, fins trobar la reunió al peu d'una altre fissura estreta. Des d'aquest balcó, mentre puja el Joan, m'entretinc veient la gentada que intenta sobreviure a la baixada de la tartera, amb alguns que ho passen realment malament!
El dia que ha començat bo, comença a tapar-se i m'he d'abrigar a la reunió. La via és nord-nord!
El Joan enfila el segon llarg que, després d'un tram fàcil ha de travessar uns relleus herbosos que no fan gaire gràcia.
Després es fica a la fissura, amb trams en lliure i altre en artificial equipat amb claus. Després, una sortida més espectacular que difícil, ens deixa a la lleixa superior, on veiem una corda fixa que puja de l'esquerra i entra a les xemeneies de la Font (???).
Quan arribo, suat de l'esforç, ni tant sols noto de que comença a ploure. És el Joan que me'n fa adonar i veiem que, tot i l'esforç, haurem de tornar-hi algun altre dia a acabar-la!
Mirant amunt es veu clarament la fissura del tercer llarg, a l'esquerra, i les xemeneies clàssiques que van per la dreta. Ara fa just 30 anys que hi vam anar a la Font, amb l'Àngel, combinant-la amb la Pany-Haus de la sud....., quins records!
Per baixar, un únic rappel molt aeri de 60 m ens deixa al peu de via, i tirem avall escapant-nos dels emprenyadors ruixats d'estiu!!
2 comentaris:
Ei, Joan no la deixis, és molt bona aquesta via.
Si, pots estar segur que hi tornarem. sobretot ara que ja hem vist de què anava la cosa!!
Publica un comentari a l'entrada