Aquest octubre passat va fer els 10 anys de l'expedició berguedana al Cho Oyu, i és que el temps passa volant... Va ser una gran experiència per tots plegats: 6 setmanes, 7 expedicionàris, 4 cops al cim, i un bon impacte a la comarca.
Tot i que la majoria hem anat fent la nostra durants aquests darrers anys i que des de que vam tornar de0 la segona expedició al Gasherbrum II, ens hem vist poc, encara vam ser capaços de retrobar-nos tots junt per anar-ho a celebrar.
L'Estasen al Pedraforca va ser l'excusa per agafar gana de cara al dinar que ens va preparar el Punky!
Al final a la via només vam ser sis, i el dia que vam enganxar va ser el diumenge més fred de tota aquesta càlida tardor que ens està fent.
Vam organitzar-nos en dues cordades de 3, i cap amunt, que fa pujada!
De la via poca cosa puc explicar, d'una de les rutes més transitades de la paret nord del Pedra. A dalt de tot he deixat la ressenya de l'Edu, tot i que no sé si calia.
Amb el fred, vam estar totalment sols, i els gats estaven més aviat rígids... Van anar millor els que no se'ls van posar!
Força de pressa, tot i algun petit ensurt, ben aviat érem a la part final de la via. Suposo que la fresca hi devia ajudar! Quan s'escala més còmode amb guants que sense, normalment no tens gaires ganes d'entretenir-te a la paret!
Foto de cim i cap avall, a la tartera, a trobar-nos amb la multitud que baixava del Pollegó Superior.
A la una ja érem al refugi, així que vam tenir temps de fer un bon dinar (Punky, ets un crack!), i una sobretaula encara millor.
Bé, si que és cert que ja han passat deu anys, però mirant les fotos tampoc ho sembla tant....
5 comentaris:
Gat, al final les muntanyes per grans que siguin es vant diluint, pero sempre ens quedaran els bons records i els grans amics amb els que vam fer cami.
Felicitats a tots Joan! i és cert no sembla que hagin passat deu anys, esteu tots molt joves, apa que et van deixar fer el flanqueig eh!!
Bona foto!!
Per cert l'aproximació a la via és sovint més dura que molts passos de la mateixa i si amés les lloses són molles....
Una bona manera de celebrar un aniversari especial.
Salut i felicitats!
Felicitats!
El més curiós dels aniversaris, és quan recordes el que llavors et passava pel cap, i les expectatives que teníem, i com ens sentíem de cara al futur...., i com han canviat les coses en la realitat!
En aquell moment no vam valorar prou el que estàvem vivint, com si fos una cosa normal.... ara si que sabem que allò va ser realment extraordinari!!
Publica un comentari a l'entrada