Montagne des Agneaux

Guillestre es troba relativament a prop dels Ecrins. Sortint de matinada, amb 3/4 d'hora et plantes al Pré de Madame Carle, damunt d'Ailefroide, a la vall de Vallouise. És el que vaig fer en una escapada ràpida, o que almenys ho volia ser.

Quan vaig sortir del Pré de Madame Carle per agafar el camí del refugi del Glacier Blanc, encara era negra nit. Mica a mica, va anar clarejant i ben aviat va sortir el sol i va iluminar els cims del Pelvoux, així que arribat al llac del refugi Tuckett el sol ja hi tocava de ple (a sobre).

A l'alçada del refugi del Glacier Blanc deixo el camí que puja cap al refugi dels Ecrins per entrar cap a l'est, a la coma ocupada pel que queda de la gelera Jean Gauthier, actualment una mera acumulació pedregosa i de mal caminar.

Tot aquest tram és molt pesat, les pedres són inestables i en molts trams no hi ha un camí massa clar. Sort que la presència d'algun isard despistat fa aixecar una mica l'ànim, perquè aquí tampoc hi trobaré ningú en tot el dia.

Finalment arribo a la petita collada de 3.200 metres, i descobreixo les cornises que pugen fins al coll de Monêtier, ascendents d'esquerra a dreta.

I del coll salto al vessant sud, un canvi radical, de la foscor de la roca gelada passo a la lluentor de la gelera de Monêtier, amb la neu en molt bones condicions. Em calço els grampons i vaig flanquejant en direcció al cim dels Agneaux (a sobre).

Darrera, el cim de Monêtier i tota la gelera que baixa cap a la zona de l'estació d'esquí de Serre Chevalier. Sembla un bon lloc a l'hivern per venir a provar-hi els esquís....

Normalment, per pujar de la gelera fins a la carena hi sol haver un petit corredor de neu. En aquesta època avançada, gairebé a mig octubre, era possible que no hi fos. 

I no hi era!

Així que em va tocar d'entrar a la roca i pujar per unes rampes de III / III+ fins a la bretxa, amb algun tram de roca discreta. A partir de la bretxa puja un mur força compacte on cal saber veure bé el recorregut. Sobretot si es va a pèl com anava jo....

Finalment, una aresta curta però esmolada i la darrera grimpada fins el cim!

Un darrer tram acompanyat de la carena del Pelvoux a l'Ailefroide, passant pel Coup de Sabre.

I des del cim, la propera presència de la Barra dels Ecrins i el Dôme de Neige (a sobre), espectacular vista des d'aquí. I la Meije, més lluny.

Acabo les fotos i torno enrere, que fa fred i la baixada no em fa massa gràcia. Primer cal trobar el camí bo per desgrimpar fins a la carena, després arribar amb cura fins a la placa de damunt la bretxa, recordar els passos i desfer-los i, finalment, desgrimpar la canal fins a la gelera....

Llavors ja ni em poso els grampons, la neu s'ha estovat i em permet de baixar força de pressa fins a sota el coll de Monêtier. 

En canvi, la baixada de les tarteres de grans blocs, això si que és una petita tortura. Sort que hi ha trams molt bons, perquè n'hi ha altres on perilles de deixar-hi algun turmell!

Al refugi del Glacier Blanc retrobo el camí bo, i els colors de tardor a les mates de nabiu.

Al mapa podeu veure el recorregut i, al wikiloc, el track.