La volta al Sassolungo, és una altra itinerari còmode i interessant de la vall de Fassa. Nosaltres el vam fer sortint des de Campitello amb el telefèric que puja fins al coll Rodella, un turó amb una vista circular molt interessant, situat entre els massissos de Sella i Pordoi (a sobre), i el Sassolungo (a sota).
Des d'aquí només cal baixar fins al passo Sella, on comença l'itinerari de la volta.
La ruta comença amb una pujada suau fins el refugi Emilio Comici, seguint el sender 526. El refugi es troba a peu de la paret est del Sassolungo i, quan nosaltres hi passem, l'ambient que s'hi respira no és molt muntanyenc.....
Per aquest punt també hi passa un itinerari molt concorregut de BTT que fa la volta al massís de Sella-Pordoi, i hi trobem un punt de servei que ens dóna una idea del nivell de civilització d'aquest país.
Anem seguint el bonic camí que volta el Sassolungo i passa pel peu de la seva espectacular paret nord, i ben aviat arribem sota la forcella de Sassolungo. Aquí ens trobem amb molta gent que, des del passo Sella ha pujat amb un altre telefèric a la forcella, i llavors fa una volta més curta de tornada.
Després continuem pel camí 527, que va voltant el Sassopiatto, no tan espectacular com el Sassolungo però amb una ascensió al cim molt més assequible, com vam poder comprovar l'any passat, encara que amb una mica més de neu.
Cap a ponent veiem la gran extensió de prats de l'Alpe de Siusi, amb les agulles del Sciliar al fons (a sobre).
Finalment arribem al refugi del Sassopiatto, on arrenca la via normal d'aquest cim, on ens avituallem abans de fer la baixada cap a Campitello.
Cap a ponent veiem la gran extensió de prats de l'Alpe de Siusi, amb les agulles del Sciliar al fons (a sobre).
Finalment arribem al refugi del Sassopiatto, on arrenca la via normal d'aquest cim, on ens avituallem abans de fer la baixada cap a Campitello.
La baixada per la vall Duron seguint el sender 533 és força ràpida, i ben aviat retornem a Campitello o Ciampedei (en ladí, la llengua semblant a l'occità que encara conserven en aquestes valls).
5 comentaris:
Les Dolomites no te les acabes, quantes parets !! et deuries delir no? però hi ha d'haber un temps per to no Joan?
Quina excursió tant bonica! I pel que veig a l'abast de molta gent, oi?
M'encanta aquesta volta... la he fet dos estius seguits i crec que aviat repetiré ;)
Jaume, això és una frase bíblica, no? La veritat és que és un lloc que m'agrada molt, encara que no hi vagi a escalar. Llavors aprofito per mirar les baixades d'algunes vies....
Xiruquero, a les Dolomites és molt fàcil fer de més o de menys, en funció de les ganes, i hi ha molts recorreguts com aquest, bonics i poc exigents.
Becki, alguna cosa em diu que a tu aquest país també t'agrada força....
Vas ben encaminat, company... :)
Publica un comentari a l'entrada