24 de set. 2012

Juribrutto i Alta Via della Mariotta

Sembla estrany, o almenys a mi m'ho va semblar tan aviat com me'n vaig assabentar, però al mig de les Dolomites hi ha uns grans afloraments de caràcter granític que formen diverses muntanyes, algunes de tan grans com el el massís del Lagorai i cima d'Asta.

Una branca d'aquesta anomalia (a les Dolomites, tot el que no sigui dolomia és una mica una anomalia...) és el de la serra de Juribrutto, situada al sud del passo San Pellegrino i entremig dels massissos de la Marmolada i de la Pala di San Martino.

Al vessant nord-est del Juribrutto (a sobre) es palesa molt clarament l'estructura granítica de la paret.

Nosaltres vam fer una volta anomenada Alta Via della Mariotta, que comença amb una agradable pujada fins al coll Marguerita amb un telefèric des de San Pellegrino. Al mirador de dalt, veiem la interessant i dolomítica cima dell'Uomo just al davant.
El camí és sempre ben agradable, va seguint per una carena planera fins la pujada final cap el cim.

Dalt, ens trobem amb tot de restes de la primera guerra mundial, edificis, trinxeres, filats rovellats, cementiris, túnels,..... Aquí hi havien les posicions italianes que intentaven moure els austríacs cap al nord, cosa que no van aconseguir mai.
El darrer tram de camí fins al cim ressegueix una línia de trinxeres que encara es troben molt ben conservades. Tot el vessant n'és ple.
Per tornar al coll, el camí baixa fins a la forcella Juribrutto amb el massís de la Pala de San Martino just al davant i, llavors, traça una gran diagonal per sota de les parets fins retornar al coll.

Una volta curta i interessant, que també podeu veure al Wikiloc, i al mapa de sota.

6 comentaris:

JERKOUT ha dit...

i nant de baixada per disfrutar al màxim del paisatge!!!! t'ho has pas teta estos dies......

Jaumegrimp ha dit...

A les Dolomites, és una constant trobar aquests tristos records de la guerra, nosaltres al Monte Paterno vàrem baixar per uns túnels de centenars de metres excavats sota el cim i que baixen fins gairebé el mateix refugi Locatelli.

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Has fet unes vacances envejables !!
Per cert et vaig veure amb un retall de premsa amb pinta d'autoritat en alguna historia que feieu a Berga

Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Jerkout, no sóc molt amant dels telefèrics, però a vegades val la pena d'aprofitar les possibilitats que et donen....

Jaume, si, és curiós com ho tenen de ben conservat. Va bé recordar les desgràcies del passat, potser així costen més de repetir-les!

Joan, per la feina a vegades em toca de fer una mica el paripé..., però només és feina!

JERKOUT ha dit...

no era una crítica!!!!!! el paisatge de pujada amb el "cap a terra i reductora" és més aviat un cúmul d'alenades, passes i batecs (també més íntim). De baixada, és la contemplació amb els sentits al màxim, desbordats...

Gatsaule ha dit...

Ei, no si no m'ho havia agafat malament!! Estem d'acord, ho sento!