Aquests dies de vacances per la vall de Fassa, a les Dolomites, aprofito per fer una mica de tot. Fins i tot vies ferrades, encara que no en sigui un gran practicant. Però cal reconèixer que a les Dolomites, les vies ferrades tenen un sentit que no tenen a altres llocs, i et permeten d'assolir cims ben interessants.
Com ara el Colàc, un mirador de privilegi situat al bell mig de la vall.
Pel vessant oest de la muntanya hi puja la ferrata dei Finanzieri, considerada difícil, però que no ho és massa, almenys per als escaladors. Te l'avantatge que és ràpida de fer i d'accés, a 15 minuts del telefèric del Cianpac.
Excepte un tram desplomat amb escales, la resta de la ferrada recorda la grimpada del Verdet al Pedraforca, només que amb un cable on pots agafar-te o assegurar-te. Així que la pujada és agradable i interessant, a part de l'espectacularitat del lloc.
Aquests dies de setembre el temps als matins és fresc, a les Dolomites, però el sol és enlluernador i quan surts de l'ombra encara escalfa fort. Realment, està fent un temps excepcional per fer muntanya! Costava marxar del cim....
El cim del Colàc, tot i passar per poc dels 2.700 metres, està molt ben situat, amb un panorama de 360º sobre les muntanyes de la vall de Fassa, com el Catinaccio (a sobre) o la Marmolada (a sota).
La baixada, a més, també està molt arranjada, i sort n'hi ha. Ja es podria baixar sense cables, i en altres llocs semblants no hi són, però ajuden a tirar avall amb seguretat i rapidesa, fins trobar el bon camí que porta a la Forcia Neigra i et retorna al refugi.
Un refugi, on veient el què estaven cuinant, feia venir ganes de quedar-s'hi!!
5 comentaris:
Uau!!! Aquesta m'ha quedat pendent enguany... ja tinc deures!!!!
Guapa, eh? l'any passat me la van recomanar i li tinc l'ull ben posat!
Disfruta moooooooooolt!!!!!
Aquesta llum de les fotografies sembla ja tardorenca. Un pèl melangiosa, sembla endolcir els gegants de roca.
Devies xalar d'allò més. Felicitats.
osmi quin rostidor més professional!!!!
ja vei que lo turmell bé, i venen dies d'estar amatent al teu blog!!!
Tot i que les ferrades no són gaire de la meva devoció, a Dolomites tenen un carisma especial que les fa molt atractives. Bona activitat!
Becki, no hi pateixis, és gairebé impossible no tenir res pendent a les Dolomites.... Però si hi tornes, ves-hi, és ràpida i divertida!
Xiruquero, realment l'ambient ja comença a ser de tardor allà, amb els ramats que comencen a baixar de les muntanyes, el que en diuen la Desmontegada.
Jerkout, el turmell ja és història i no m'ha emprenyat gaire. He pogut gaudir de dues intenses setmanes a la vall de Fassa!
Xavbi, a les Dolomites pujar una ferrada ja saps que tota una altra cosa, ve a ser com fer un cim, però anant una mica més pel dret! Res a veure amb les nostres, tan artificioses....
Publica un comentari a l'entrada