Així que vaig anar fins a Pera di Fassa a agafar el microbus que puja fins al refugi de Gardeccia, per seguir el bon camí que puja cap el refugi Preuss (a sota) i al passo Principe.
El camí passa pel peu de la paret est del Catinaccio (a sobre), on hi vam escalar la via Dimai. Mirant aquesta muralla, s'entén perquè els italians en diuen catinaccio de fer una muralla infranquejable quan juguen a futbol.
Després el camí arriba fins al refugi situat al mateix passo Principe, des d'on es comença a pujar al cim.
El recorregut està molt ben trobat, va enllaçant feixes, amb alguna xemeneia, i seguint diagonals va guanyant alçada. Un recorregut que està equipat amb cables en els llocs on hi ha més perill.
Mentre puges, al darrera queda tota la vall de Vajolet que s'acaba de recórrer.
Finalment s'arriba a la cresta cimera, estreta però senzilla, on coincidim una bona colla, gairebé com si fóssim a la Pica d'Estats.... Però s'entén, el cim realment s'ho val!
La baixada cap a l'est és molt ràpida, seguint també cornises i fent algunes diagonals, que estan equipades gairebé sempre amb un cable de vida, el què fa que la baixada sigui ràpida i divertida.
Aquí el més usual és pujar al coll d'Antermoia i retornar a Gardeccia pel mateix camí, però jo vaig voler-ho allargar i conèixer una altra vall dolomítica, així que vaig preferir continuar baixant per la vall d'Antermoia en direcció al llac i el refugi homònims.
Passat el refugi, em vaig trobar a un dels seus treballadors portant-hi un bon carregament de cerveses amb un sistema peculiar....
Després el camí entra a la val di Dona, de relleu suau i plena de pastures, que contrasta clarament amb els relleus dolomítics de més amunt.
Si seguissim la val di Dona, aniríem a parar a Campitello, així que giro cap al sud seguint el sender 580 per baixar per la vall d'Uldai fins retornar a Pera di Fassa i retrobar-hi el cotxe.
Un bon recorregut que es pot veure a sota o al Wikiloc.
5 comentaris:
Veig que vas donar força voltes per Dolomites, les torres de Vajolet han de ser maques d'escalar, vaja amb la paret del Catenaccio!! aquí és tot tan gran...que et sents petit i "acollonit"
Aiiix si que boniques! I si totalment d acord amb en Jaume. Versió femenina clar ;-)
Jaume, les torres de Vajolet són una meravella i molt agradables d'escalar, tot i els passos polits! A veure si et treus la mandra de sobre i ens expliques per on vas estar tu!!
Lux, no hase falta disir nada mas....
Ostresss! quina meravella. Unes escapades per treure's el barret!
Publica un comentari a l'entrada