25 de juny 2012

Perafita-Tossa Plana de Lles, des de les Escaldes

Arriba el bon temps i la calor, i arriba el temps de fer bons recorreguts d'alta muntanya. Com aquest, llarg i interessant com pocs. 

A Andorra sempre sorprèn el canvi que trobes just darrera les últimes construccions. A les Escaldes mateix, agafes l'anomenat camí de la Muntanya, i ben aviat et trobes al mig de la natura, gairebé sense transició.

Aquest dia, vaig agafar el camí de la vall del Madriu per girar, a Entremesaigües, cap al sud, seguint el torrent en direcció al coll de Perafita. En una gran zona de pastura hi trobem el petit refugi lliure de Perafita, a 2.200 m, en un lloc força idíl·lic.
Seguint en direcció sud, el camí puja al port de Perafita, que permet travessar cap els estanys de la Pera, a sota mateix. Allà vaig agafar la carena per pujar al Perafita, que volia que fos el primer cim del dia.

La major part d'aquest conjunt de carenes que separen l'Urgellet i  la Cerdanya d'Andorra són força còmodes per caminar, així que la intenció era fer-se un bon tip de carena i veure fins arribaven les ganes!
Així que després del Perafita, van arribar el Sirvent, els Estanyons, el Tossal Bovinar, el Coma Estremera...., sense massa dificultat. Llavors tenia al davant el pic de Setut, amb la travessa del coll, on hi ha el tram més complex de la carena i cal grimpar una mica.

Després ja només cal pujar al cim i planejar tranquil·lament fins a la Tossa Plana de Lles.
L'avantatge d'una ruta com aquesta, és que en qualsevol moment pots baixar a buscar la vall que et permet de retornar a l'origen. En aquest cas, anava veient la vall de Madriu a sota i anava rumiant a quin punt tiraria avall i si arribaria o no fins al port de Vallcivera.

Poc després del Tossa Plana, a la Portelleta, vaig veure la possibilitat d'escurçar el recorregut i vaig tirar cap avall per unes tarteres bastant dretes, però baixables. Uns quants caos de blocs més tard arribava a les boniques basses de Setut, on retrobava el camí per baixar cap a la vall de Madriu.
Llavors ja només va caldre seguir el camí avall, a estones molt agradable, però que es va tornant pedregós a mesures que vas baixant per la vall. La ruta segueix tota la vall del Madriu, llarga i salvatge com poques a Andorra, gairebé sempre per dins del bosc, cosa que sempre s'agraeix.

Una bona ruta, però força llarga i amb un bon desnivell, molt recomanable per fer una bona estirada de cames!

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Vaja pencada! però com t'ho deus haber passat!! Enhorabona.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Felicitats Joan, pel teu Sant i per aquesta gesta. Sí, dic gesta, perquè això, i fruint-ho, no està a l'abast del comú dels mortals.

Gatsaule ha dit...

Jaume, el que dius, una meravella d'aquelles que només sents quan et fas un bon tip de caminar per un itinerari que tu mateix has imaginat!

Gràcies Xiruquero, de gesta no en té gran cosa, perquè ho vaig gaudir des de l'inici fins al final! Però val molt la pena, si es té la condició física per no patir en excés.

balena ha dit...

noi, jo estava per alli ! Pollineres- Perafita- Monturull- port negre- ref claror-ref Perafita- ref- estanys Pera- Pollineres !!!!!

zona mooooolt xula

Gatsaule ha dit...

Doncs també vas fer una volta ben interessant!!