19 de juny 2012

Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior, el retorn.

Després de 5 mesos i mig de no poder escalar plegats per un accident que va patir d'allò més banal (i també per aquella tossuderia tan femenina de no voler creure els metges....), al final aquest divendres passat vam poder tornar a sortir.

Curiosament sembla que el peu li treballa millor escalant que caminant, així que vam buscar un racó de poca aproximació i bona roca, i vam acabar anant a Gorros. Al final vam triar la Sebastià-Patiño, perquè llegint la bona descripció de la ressenya dels Escalatroncs (a sobre) semblava més interessant que les veïnes.

El primer llarg no té cap secret, comença amb roca més patinosa i les assegurances més allunyades i, a mesura que vas pujant, millora la qualitat de la roca i els espits estan cada cop més a prop. Abans de la reunió, la roca ja és excepcional!
El segon és el llarg interessant, molt vertical, amb les assegurances justes i que s'han de buscar, però amb una roca de les millors de Montserrat. Un llarg de navegar, ara a la dreta, ara a l'esquerra, seguint la forma de la roca, i pujant per on es veuen millors preses i on el nas et diu.

Abans hi havia una assegurança difícil de veure, un cap de burí molt amagat, però ara alguna ànima caricativa hi va posar un parabolt del 8 ben lluent, i el problema ja està resolt.
La Lu també el va gaudir moltíssim el llarg, i sembla que el peu ja li funciona molt millor, així que serà qüestió d'anar insistint perquè ben aviat pugui tornar a apretar fort!!

I per acabar la via, un llarg tombat amb un parell de parabolts, i un rappel d'uns 40 m fins al camí.

5 comentaris:

lux ha dit...

Moltes gràcies per la passejada!

Va estar mooooolt bé la retrobada!
ja no recordava com era això de la via llarga...
La propera vegada (que espero sera aviat!!)...a veure si ja faig algun llarg més apretat...hehehehe

gràcies altre cop!

Jaumegrimp ha dit...

Celebro que la Lú es vagi recuperant!ja se sap que els Metges millor ni veure'ls oi? que comences a tenir tardes lliures Joan?
Ja avisaràs si pots fer alguna sortida de tarda.

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Aquesta per mi és la millor de les vies d'aquest pany de paret.
Per cert, l'anima caritativa vaig ser jo.

Salut i a tibar

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

En conec un que tembé li treballa millor el peu escalant que caminant (ai, quin mal), però perseverem. És masssa fàcil estar assegut. Ens agrada lo difícil.

Gatsaule ha dit...

Ei, Lux, hi tornarem,no? Segur que trobem el lloc i el dia!!

Jaume, ara les tardes les tinc més o menys lliures, però Montserrat queda lluny.... Clar que davant d'alguna bona proposta, llavors les distàncies s'escurcen!!

Molt bé, Joan, la veritat és que em sorprendre i a la vegada ho vaig agrair molt!

Miquel, no em diguis que tornes a estar fotut!! Doncs ja saps què toca, apretar i perseverar!