Diumenge al matí el Berguedà es va despertar emblanquinat pel gebre i el fred nocturn, però tot i l'experiència de dissabte, amb el Toni estàvem convençuts de que a la solana de Busa i a recer de les seves parets, podríem estar-hi bé.
El termòmetre marcava -6ºC quan enfilàvem la pista que passa pel peu de la paret. Però just aparcar, el sol començava a escalfar una mica i no feia vent. Poc més d'un quart d'aproximació i ja estàvem preparant-nos al peu de via de la Peus negres.
Des de sota, el diedre no té mal aspecte, la fissura es veu atractiva i temptadora. I desequipada! Potser és el que més ens atrau...
El començament és molt podrit, els tres metres fins la fissura fan una mica d'angúnia, però després, ja és pujar i gaudir! Una fissura molt bona, tan pels friends com per les mans, tot i que la roca no mata....
Al sostre, un pas estrany que solventem amb un A0 en un camalot del 2 i una sortida força espectacular!
Al segon llarg ja pugem en màniga curta, el sol pica i la dificultat també. El llarg comença en diedre de bon fer, però després surt a la placa i costa saber per on passar. Ho provem per la dreta, on la roca és molt bona, però al final ja veiem que no, que cal anar per la roca trencada de color groguenc.
Però de seguida passem a la roca gris i compacte. Al mig del llarg la dificultat afluixa, i les assegurances allunyen de mala manera... Però abans de la reunió es torna altra cop molt vertical, però amb preses molt bones!
El tercer llarg fa una certa basarda des de la reunió, puja tieso de mala manera, però sembla cal canto gros! Tiro amunt decidit, però al desplom toca penjar-se i anar-s'ho mirant. Mica a mica, barrejant passos en lliure i A0's, arribo al tram final, amb més molsa però més senzill, i ben aviat a la reunió, amb els braços una mica botits...
Fem el darrer llarg per arribar al pla de Busa. Sempre és agradable arribar a aquest magnífic pla, encara que avui ens rep un vent molt fort i gèlid que ens fa córrer per poder travessar el coll ben aviat i tornar a recer de les parets!!
En resum, una via distreta i massa curta, amb roca acceptable però ni de bon tros tan bona com a la Shangri-la! encara que en alguns trams, la recorda....
6 comentaris:
Enhorabona, aquesta la tinc pendent gràcies per l'informació.
Joan no pares i me'n alegro molt, felicitats.
Si no ens parlem bones festes
Bon dia!
aiix aquesta via fa dies que la tinc mirada... i busa moltes ganes d'anar-hi...
i si a mes hi fa caloreta!
ara.. que Enhorabona! es veu una via curta pero intensa!!
je je je...divertida via per una primera entrada a Busa, però de caràcter diferent a les seves veines de la dreta! Ara a acabar la Noia de Cal Rial! que et farà vibrar! Busa enamora!
Desafiant el fred eh? bona via, es veu dura, dura! a Busa no hi he escalat encara, però potser començaré per alguna més senzilla.
Bon Nadal i bones grimpades!
Joan, no és la que m'ha agradat més de la serra, però no està malament.
Mingo, escalador, molt bones festes!!
Lux, doncs a veure si aconseguim de trobar el dia..., que aquí ho són totes, de curtes i intenses....
Llorenç, doncs no sé què deu tenir la via, que no hi ha manera de trobar company per anar-hi!!
Jaume, allà hi tens feina, doncs, i per un santllorentí com tu, trobaràs la roca massa compacta i tot!
Publica un comentari a l'entrada