Les anomenades quatre agulles de Comalestorres (a sobre), no deixen de ser una mateixa paret dividida en quatre parts, més grans i més altes com més cap a la dreta. Així que després de baixar del Pistatxo assassí, busquem una via per completar la jornada però que no ens espatlli les bones sensacions que ens ha deixat la via.
L'escollida és la situada més a l'esquerra de la primera agulla, la Instint bàsic, una via de tres llargs de placa, gairebé equipada, i que la ressenya marca com V+, 6a i V+, d'uns 50 metres cadascuna.
Seguim la base de la paret i ben aviat ens trobem al peu de via, situat just al peu d'un petit esperó. El parabolt que hi ha just al canto del sostre (a sobre) ens ha ajudat a veure'n el recorregut.
El llarg no és complicat en excés, però té un pas just abans de la reunió on ho passem malament tots dos. Un desplom amb pocs peus i amb les mans en adherència que no trobes la manera de superar. És, clarament, el pas més difícil de la via!
El segon llarg és al millor, aquí la dificultat és sostinguda i no hi ha cap pas que piqui per damunt dels altres. Després d'un primer sostre de bon passar, una placa magnífica de continuïtat (a sota) et va portant, amb paciència i calma, fins a la reunió.
El tercer és el menys complicat dels tres, i el menys equipat. Però a la primera part segueix unes fissures evidents que permeten d'assegurar-se molt bé.
Per baixar, fem un parell de rappels que ens deixen a la primera reunió, des d'on ja baixes caminant a buscar la tartera i el camí de tornada a la presa.
Una bona via per complementar el Pistatxo que, tot i que val la pena per ella sola, la veritat és que se'ns havia fet una mica curta i en volíem més!
6 comentaris:
Així que el Pistatxo assassí us va semblar poc!!! vosaltres si que sou uns assasins i no el pobre Pistatxo... fora broma, deu n'hi dó com li tibeu!
De moment, som una cordada pacífica! Tampoc ens va semblar poc, però amb el passejet que hi ha fins al peu de les agulles, si et queda temps de fer una altra vieta...
Gatsaule,
per haver canviat de plans sobre la marxa, ens va sortir un bon cap de setmana d'escalada en granit!
Te bona pinta...ara baixant de la pistatxo...la cosa es diferent....caldria pensar-s'ho dos cops! felicitats!
Em sembla que d'akesta agulla he fet la Serezada i un instinto però em sembla que era el clàssic no el bàsic.
Això ho vau fer per omplir el dia? collons Joan si el Pistatxo et deixa totalment satisfet, clar que encara ets molt jove tú.
Felicitats
hehehe!
jo estic amb en Jaume!
hehehe...clar que després de la pistatxo, jo volia fer la blues...però els companys, ja se sap com són, no van voler i varem haver de baixar a fer les cerveses!!
hehehe ;)
Enhorabona per la forma!!
Jaume, el Pistatxo és una via magnífica, però no em negaràs que es fa curta....
Jordi, va ser un cap de setmana excel·lent, tot i la improvisació, a veure si ben aviat tornem a fer-ne alguna de bona!
Llorenç, calia aprofitar el bon dia que feia, que no sempre passa!
Mingo, si que sóc jove, si, cada any un any més jove!!
Lux, nosaltres no ens la vam plantejar la Blues, perquè no volíem repetir cim, que si no....
Publica un comentari a l'entrada