Dimecres passat vam tornar a Montserrat, però com que vam trobar un dia de calor prou intensa, vam anar a buscar racons airejats i a l'ombra. Dalt de tot de la Plantació, dues agulles de la vora del camí feia temps que em cridaven l'atenció: la Campana i el Rave.
Sobretot aquest darrer, amb una important discontinuïtat al mig que sembla que qualsevol dia s'hagi de despendre. I abans que caigui, ens hi vam enfilar amb el Toni aprofitant que l'Indi hi té una bona via que va sempre per la cara oest (a sobre, ressenya de la Tambors de guerra, que puja per la vora esquerra de la foto).
Amb una aproximació còmode des del funicular de Sant Joan, la via es troba al costat oposat del camí, i cal donar tota la volta a l'agulla per arribar-hi.
El primer llarg és curt i la dificultat no apreta massa, però cal anar alerta perquè la roca no és massa bona i el primer parabolt està molt amunt. Aquí, el Toni se la va jugar una mica!
El segon llarg comença amb un bombo molt pronunciat, però el més destacable és la sortida en lliure, amb grans preses i una roca de primera, però on cal tenir les idees clares....
Si mai hi aneu, no feu com jo, i a la fissura de més amunt tireu a la dreta! Jo vaig seguir recte, amb molt bona roca, però vaig arribar al cim patint perquè no havia pogut assegurar-me en els darrers 20 metres....
Dalt, la llum del ponent anava allargant l'ombra del Rave damunt l'alzinar, mentre el Toni acabava d'arribar al cim (a sota). Un rappel de 30 metres, amb una instal·lació de museu, ens deixa al peu de la Campana.
Aquí dubtem perquè la normal es veu molt interessant, però al final fem un monogràfic Indi amb la interessant "Un tuareg a la gran ciutat".
Aquesta via em va agradar més que l'altra, la roca és sempre molt bona, i els passos durs es fan bé en lliure. Almenys alguns, perquè curiosament el 6a+ del primer llarg no em va costar i el 6a del segon el vaig fer en A0....
El Toni aquí també es va treballar el primer llarg, que arriba fins a l'extrem dret de la gran balma.
I el segon és una mica com l'anterior segon llarg, un fort desplom per fer en A0, amb una sortida en lliure de decisió envoltat de grans i sòlides patates de roca. Però aquí vaig seguir l'itinerari i la lògica sense problemes...
Aquí el problema va ser retornar al camí, per un espai ple d'aritjols que ens van deixar algun record a la pell... Aquest dia vam sopar tard, però també vam recordar que a partir de les 9 del vespre, ja no pagues aparcament a Montserrat!
4 comentaris:
Renoi Joan, una tarda ben aprofitada a la Plantació! aquesta me l'apunto que al capdamunt n'hi ha unes quantes que podríem anar a fer.
Si, Jaume, des de Sant Joan la part alta de la Plantació queda molt a prop i s'hi veuen tot d'idees interessants. Això si, la tornada fins la carena és en pujada...
Ostia Joan veig que vas com a la Saca, lo teu no es l'orientació montserratina.
Enhorabona dues ascensions molt guapes.
Mingo, això em sol passar quan les vies no són massa lògiques.... Però tens raó que són molt maques!
Publica un comentari a l'entrada