El pistatxo assassí, a la quarta agulla de Comalestorres

L'endemà, diumenge 19, vam pujar fins al peu de les agulles de Comalestorres. L'objectiu, la pistatxo assassí (a sota, descripció del Luichy), una de les més conegudes de la zona. 

De fet, aquí ni el Guti ni jo no hi havíem escalat mai, per tant, vam poder anar a la més clàssica. I després de desenterrar el material, vam acabar d'arribar a peu de via, fàcil de reconèixer per la placa compacta del primer llarg. 

Avui li toca començar al Jordi. I veient el mirall que ens espera i les poques assegurances que hi ha, no em sap gens de greu!

Tira amunt, veig que li costa, però mica a mica se'n va sortint. Aprofita la fissura fins que s'acaba, i per la dreta, s'arrepenja en petiteses fútils que el permeten de progressar amb feines i treballs. Però excepte quan intenta millorar la protecció i no se'n surt, la resta del llarg el fa tranquil i molt bé.

Quan em toca a mi entenc de la dificultat i fama de la placa: quina agonia! Porto els gats de fer poca dificultat i això em costa un disgust en forma de patinada just començar. Però també li acabo agafant l'aire a l'adherència i arribo a dalt.

El segon, és curt i senzill, però té un parell de passos on tampoc vas grimpant.... Si ho haguèssim sabut, l'hauríem enganxat amb el primer, però ignoràvem que es pogués fer! A la guia parla de 45 + 20 m.

Comencem el tercer, i aquí comença una mica l'esperit de la via, res de plaques compactes: fissures verticals desequipades! Puja primer per la fissura de l'esquerra i, sota un sostre, cal saltar-lo cap a la dreta i continuar per la fissura següent. Una meravella amb només dos parabolts per tot el llarg.

El quart em toca a mi, després de xapar el primer parabolt, m'entren tots els dubtes de per on continua la via. Fins que veig que fa un moviment semblant, fissura de l'esquerra, salt cap a la dreta i anar tirant recte cap amunt. 

Un altre llarg boníssim, també amb només dos bolts (a sota, arribant a la reunió).

El cinquè és una mica més del mateix, però més fàcil. Destaca el tram del diedre que vaig trobar genial.

En tots aquests llargs, els tascons no cal ni que els porteu. En canvi, els link cams, els vam fer servir molt per dues raons: perquè a vegades convé posar alguna protecció sense perdre massa temps pensant quina hi anirà millor, i també perquè moltes d'aquestes fissures són arrodonides i s'obren lleugerament cap enfora, i allà treballen millor que els friends clàssics.

Nosaltres portàvem una mica de tot, dels aliens fins al camalot del 3. I, a part dels tascons, el que vam fer servir menys van ser els camalots del 2 i el 3. Però les poques vegades que els vam posar, ens van donar una tranquil·litat.....

El sisè, és un llarg irregular i perdedor. Comença molt fàcil, però a dalt es complica i costa de saber cap a on tirar.Al final vaig veure un parabolt que assenyala el camí cap a la reunió, on s'hi arriba amb un pas realment atlètic!

El setè i darrer, que la guia torna a marcar com 6a, també ens va agradar molt. De fet, el pas de 6a és un desplom lateral una mica més gra que els que feiem més avall (a sobre).

Finalment, un magnífic diedre ens deixa a la cresta. Fem un rappel de gairebé 60 metres fins una cornisa, i ben aviat som a les tarteres del peu de la paret, pensant quina altra farem per aprofitar la jornada. Tot i que per ella mateixa, ja val la pena d'anar-hi!