Aquapark, a Cavallers

Aquest dissabte vam sortir amb el Guti, a fer una mica de granit tot preparant-ne alguna de més sonada. De fet, la nostra primera intenció era anar al vessant nord del Pirineu, però el mal temps que hi va fer tot el dissabte ens va desplaçar cap al vessant sud del túnel de Vielha.

Entre una cosa i una altra se'ns va fer una mica tard, així que vam tirar cap a la paret de l'Enanito duro, que estava més seca que altres que es veien impracticables. Com que ell ja coneixeia la major de vies de la paret, vam anar a l'Aquapark, recomanada pel mateix Luichy que estava per allà (a sobre, ressenya seva).

Tot i que la via passa per la vora d'un torrent, la roca estava eixuta. Es tracta d'una via amb dues parts ben diferenciades: els primers quatre llargs són de molt bon fer (a sota, placa de sortida del primer llarg), i després en venen dos de molt bons i força més difícils. Vam tenir una mica la sensació de fer una aproximació de quatre tirades per arribar a la via...

El segon llarg és únicament per travessar el torrent i pujar fins el peu d'una altra placa. Els tercer i el quart, són  semblants al primer (a sota, el tercer).

Això si, a tota la via la roca és extraordinària!

El cinquè em va tocar a mi, i em va semblar el millor de la via amb diferència. Un conjunt de plaques d'adherència força difícils, amb els parabolts que allunyaven una mica... A la foto de sobre, veiem l'inici del llarg.

El sisè, marcat de 6b, comença d'una manera ben estranya. Cal pujar a buscar una fissura horitzontal on no acabes de saber com passar, si estirat dins de la fissura o per la placa. Nosaltres vam fer-ho diferent l'un de l'altre, però de forma mixta.... 

Després, i fins la reunió, segueix una placa similar a la del llarg anterior (a sobre).

Uns darrers metres fàcils (a sobre) ens deixen a dalt, davant de les parets i agulles de Comalestorres (a sota, agulla Jordi Pujol i punta Ferrussola). Per baixar només cal flanquejar cap a l'esquerra, sense perdre ni guanyar gaire alçada, per trobar les fites del camí que baixa de Comalestorres cap a la presa.

Com que l'endemà havíem de tornar-hi a pujar, vam deixar el material i les cordes en un forat de la tartera per no haver-lo de carretejar. Però això ja serà una altra història.