Aquest dissabte vam fer una trobada d'escaladors mig lesionats, és a dir, que podem escalar però sense forçar massa. I és que desde que em vaig fer un trencament fibrilar al bessó, que procuro no forçar excessivament. Com que la Lu tampoc està gaire catòlica, doncs vam anar cap a Vilanova de Meià a veure què feiem.
La via Xulo piscines és una d'aquelles que tenia gravada al subsconscient des de feia molts anys, i encara no havia pogut enredar a ningú per anar-hi. Al matí, hi tocava el sol i no hi havia ningú, així que vam anar-hi decidits. I com que el sector és ple d'altres vies que, d'entrada, tenen el grau assequible, doncs ens hi vam quedar a passar el dia.
A dalt he deixat una ressenya aproximada del què vam fer, tot vies curtes i agradables que reuneixen dues característiques: roca extraordinària i gens ensabonada, i assegurances allunyades. I l'escalada típicament vilanovina.
Com que la Xulo piscines puja per unes fissures poc agradables i al costat hi ha una placa magnífica amb espits, el primer llarg el vam fer per aquí (huevon boludo, a les ressenyes).
Després va arribar el moment de travessar el "formatget", un sostre força impressionant que costa d'entendre com es passa en lliure. I això que només hi posen V+!!
Me'l miro, me'l remiro, l'intento..., i sempre trobava a faltar una presa bona per recuperar-se. Al final ni amb A0, necessito un estrep per pujar a la placa, que tampoc és fàcil. Després ja només cal continuar per la placa, passar un segon bombo més discret i més exposat, i buscar una reunió a la franja superior.
Com que fer reunió d'una sola peça no em fa gràcia, flanquejo fins una reunió lateral de tres espits, des de la que es té una magnífica visió del darrer tram del llarg (a sobre).
Un llarg rappel i comencem la segona, la via Pirates. Un altre parell de llargs magnífics amb algun pas compromès, com el desplom del primer llarg, però mantenint la tònica de roca excel·lent i grau per gaudir-la.
La tercera i teòricament més dura és la Perfils de llum, però en realitat el passos difícils només estan al voltant de la primera reunió, un per entrar-hi, i un altre per sortir-ne, on millor no caure.....
La resta sempre és similar: una meravella!
Com que tampoc volem forçar massa, amb això ens donem per satisfets, tant pel gran dia que hem tingut, com per haver trobat un lloc genial per practicar l'escalada vilanovina!
Tot marxant, ens fixem en una cordada a la paret veïna, que també sembla que s'ho estan passant molt bé!
9 comentaris:
Alguns ténen uns mètodes de descans força rarots...així que tibant de desploms a Vilanova és com cures les ruptures...bé veig que us ho vau passar prou bé malgrat tot. A veure quin temps farà dijous...
Ja voldria jo curar-me les lesions d'aquesta manera...
Vols dir que és bo fer tants metres??
A recuperar-se ràpid, doncs
Salut!
Bones!
el que em va quedar claríssim es que la lesió no t'havia afectat per res el coco perquè els pasos de V+ tots eren ben exposats!!
Bé excepte el del sostre.. que com que tampoc era V+ ;)
i sobretot que en un no res ... estaràs ben a tope altre cop!
Per mi potser va ser la millor manera de veure que em toca fer una mica més de bondat...
però això només soc capaç de veure-ho a la paret!!
i veure-ho i poder disfrutar del dia va estar molt bé, Gràcies!
T'anava a dir que jo tb hagués pogut venir a la trobada de mig lesionats, però després de veure el que heu fet. He d'estar amb forma per fer aquestes vies.
Enhorabona
Jaume, sempre faig cas al meu traumatòleg preferit...., i com a Vilanova els peus no treballen gaire!
Sevide, ja veurem com acaba, però no deu ser massa greu perquè puc anar escalant. Només he d'anar amb compte a les aproximacions. Gràcies!
Lux, recupera't ràpid que això teu és lleugerament més greu. A veure si ben aviat podem tornar a passar un bon dia d'escalada!
Mingo, són vies on em sembla que hi patiries poquet.... Què t'ha passat, també estàs fotut?
Estic amb el Jaume... un bon i extrany metodo de recuperació feu servir per aliviar les lessions...
A quin metge hi vas...??? es per anar-hi jo també.. ;-)))
Bon lloc per practicar lo que un metge em va recomenar una vegada...
Descanso relativo... encara guardo el informe médic... :-)))
Pekas, no ho volia confessar, però en realitat és una metgessa...., no sé si hi tindrà res a veure...... I m'apunto el "concepte", i és que no hi ha res com el descans relatiu!!
Ep! Em podries recomanar vies de clàssica, per allà? Merciiiiiiiiiii!
Becki, això que em demanes és complicat. Si va forta de braços, fes-ne qualsevol, però si no.....
Aquest secotr de la Xulo piscines està ple de vies de tots els nivells, poc sobades i curtes, allà en trobaràs per donar i per vendre!
Publica un comentari a l'entrada