8 de març 2011

Passejant per la Plantació. Caçador de mamuts al Barretet i Pell-roja als Estalvis del Porró

Aquest diumenge finalment vaig poder coincidir amb en Wolfgang, un magnífic escalador del qual n'havia sentit a parlar a bastament però amb qui encara no n'havíem fet mai cap. Juntament amb la Lu, vam anar a buscar algunes de les bones línies que ofereix la Plantació.

Després de parlar-ne molt, entre tota la oferta vam decidir lligar dues vies, la Caçador de mamuts del Barretet, i la Pell-roja dels Estalvis del Porró. Aprofito per agrair la magnífica feina dels Escalatroncs, als qui he manllevat les ressenyes que he posat aquí, tot i que al seu blog hi trobareu molta més informació.

L'aproximació és agradable i senzilla des de l'aparcament del Clot de la Mònica, seguint primer les marques blaves i, després, les grogues, fins trobar un corriol que puja dret cap el peu del Barretet, poc abans del torrent. De fet, al primer tram hi trobarem algunes marques blaves i moltes taques grises lluents, d'algun il·luminat que ha intentat tapar-ne l'excés a cops d'esprai.

Mentre pujàvem vam veure gent al cim, que ens creuem al peu de l'agulla. No podia ser ningú més, el Jaumegrimp, duc de la Plantació, amb el Toni, que han tingut el detall de pujar davant nostre al Barretet per escombrar una mica les pedres del cim.

La via comença en un lloc evident, en una clariana sota dels parabolts, amb un pas que vaig trobar molt més dur de V+, però potser perquè és el primer i puges amb els peus enfangats. Ràpidament afluixa, i el llarg es fa molt agradable fins la reunió.
Els dos llargs són curts, d'uns 25 m, però val la pena fer la reunió en una berruga força còmode. El segon el va atacar el Wolfgang, amb un primer tram molt vertical i un passet curiós en un desplom, que també sembla més de V+. 

A la sortida, cal anar molt amb compte perquè tot el que toquem cau directament sobre la reunió de sota.

Davant nostre, veiem el Sentinella ple de cordades, una a la GEDE i dues a la Wagner. Per baixar, un rappel de 40 m des d'una arrel ens retorna al peu de via.
Per anar al peu de la propera via, baixem un tros de canal fins un collet, on girem a l'esquerra en comptes de retornar al camí principal, fins trobar el corriol que ens porta al peu de la paret. Una llampant filera de parabolts al costat d'uns fissura cega, ens indica el camí.

Aquesta li toca a la Lu, des de sota es veu una bona panxa, però s'ho agafa amb ganes i tira cap amunt. El començament és més dur del què aparenta i sort en tenim tots d'un arbret que permet una millor postura per començar! A partir del quart parabolt afluixa una mica, i ja és un festival de roca bona fins la reunió.
El segon llarg comença amb un desplom pronunciat, hi ha una votació, i em toca el rebre, així que el provo amb més ganes que encert. No trobo la presa clau i, després de provar-ho uns quants cops, tiro d'A0 i cap amunt. La resta es fa bé, bona roca i bones preses fins dalt, amb el pas d'un petit desplom més senzill.

Al cim ens relaxem i comencem a buscar la baixada, una magnífica canal autènticament montserratina que baixa cap a ponent entre els Estalvis i el Porró. Vaja, una putada de canal relliscosa i plena d'arítjols. Però ben aviat sortim al camí que ens portarà a la cervesa.

Una bona jornada amb molt bona companyia, que ens ha servit per conèixer millor els racons de la Plantació i gaudir de la seva millor roca.

7 comentaris:

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Ep Joan! Els de la Wagner érem nosaltres! El de negre de dalt sóc jo, la de vermell Lourdes i l'últim l'Àngel.

Si tens la foto amb més definició t'ho agrairia: lluisnadal@gmail.com

El pas del segon llarg de la Pell Roja no és que sigui difícil, és que quedes en una postura poc ortodoxa i costa posar-se bé.

Bona feina per la Plantació: Quina delícia!

Mingo ha dit...

Ostres crec que devieu ser vosaltres, nosaltres vam fer l'espero de la Martina i despres una via als estalvis del Porró no sé quina és pq no surt al llibre deu de ser dels Massó perque al peu de via hi ha les inicials LB, típic de les vies Massó. Quan erem dalt (entre la 1 i les dues)vam veure gent al Barretet, clar que tb podia ser el Jaume. Ho vam decidir el dissabte a última hora, collons quan vam parlar dijous, divendres?
Vinga una abraçada

lux ha dit...

Una molt bona jornada!

Hehehehe... vaja parell!!!

No deixa de ser curiós que una cordada que coincideix en el gust per les vies llargues , acabes coincidint de passeig per la plantació....
A vegades...

Però la roca és bona, els llargs bonics, i Montserrat sempre és Montserrat i la Plantació realment té un molt d’aquest esperit purament Montserratí...
que quan fa temps que no trepitjem enyorem....
bé.. les canals potser no....

Una abraçada!

Xavi ha dit...

Com diu l'Indi, "la Plantació està de moda", i és que estàveu tots per allà...

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, bona feina per la Plantació! bon començament el Barretet oi?, la Lu deuria disfrutar a la Pell Roja, suposo que va encadenar no?
Apa a veure si dijous no plou i podem gaudir del "crocanti" de Sant Llorenç.

Llorenç ha dit...

que passa per la Plantació!!! quina gentada! ...

egairebé sembla una trobada de bloggers!

Per cert, nosaltres també en vam estar fent una de l'Indi...pero per altres territoris....a veure si demà....

Gatsaule ha dit...

Lluís, ja les tens. Feieu molt goig vistos des del Barretet!

Mingo, érem nosaltres, que a aquesta hora el Jaume ja devia estar fent el vermut....

Lux, un molt bon dia, per repetir-lo quan vulguis. El problema és que, quan vas tan relaxat, després costa donar la talla en els passos durs!

Xavi, com aquell qui diu, només faltaves tu!

Jaume, la Lu va donar la talla de forma magnífica en aquest primer llarg de la Pell-roja, es nota que entrena fort!

Llorenç, no te la recomano la Plantació, no fa per tu..., s'ha de caminar!