Tal i com va passar fa uns dies, la feina m'ha tornat a portar cap a ponent i hem aprofitat la tarda amb el José Manuel per tornar a Sant Llorenç de Montgai. La via escollida, una gran clàssica de la paret de l'Ós, on encara no hi havia escalat mai.
A sobre, he deixat la ressenya que va penjar l'Edunz fa temps, i que trobo força encertada. Perquè la via té alguns trams força més durs que no els V+ de què parla el llibre...., i bastant obligats.
El primer llarg puja cap a un arbre salvador, des del que fa un llarg flanqueig cap a la dreta fins un gran replà destacat. Només començar, ja veig que les preses estan polides, però amb l'alçada cada cop ho estan menys i l'escalada no es fa mai desagradable per aquest fet. El llarg és curiós, amb passos que no van per on imagines des de sota, i amb un tram vertical força difícil però que acabem traient.
El primer llarg puja cap a un arbre salvador, des del que fa un llarg flanqueig cap a la dreta fins un gran replà destacat. Només començar, ja veig que les preses estan polides, però amb l'alçada cada cop ho estan menys i l'escalada no es fa mai desagradable per aquest fet. El llarg és curiós, amb passos que no van per on imagines des de sota, i amb un tram vertical força difícil però que acabem traient.
En el segon (a sobre), comença molt bé, amb passos atlètics i francs, però ben aviat s'emprenya. Hi ha un tram d'una fissura i una petita xemeneia on costa de trobar la manera de posar-s'hi. Les assegurances allunyades no ho afavoreixen, però un oportú alien groc em dóna la confiança necessària per pujar.
El tercer és de tràmit per arribar fins el peu del quart llarg.
El quart llarg és l'estrella de la via, vertical i sostingut, però a la vegada molt bo. Començo jo, però a la meitat hi ha un pas que se'm resisteix, desplomat i molt obligat, me'l miro i me'l remiro. Greu error, si no hagués parat hauria passat, però acabo baixant i el José Manuel puja després d'unes quantes esbufegades.
Excepte els dos passos més durs, el llarg és extraordinari, sobretot a la part final, molt vertical, però amb preses d'escàndol. Ja veig que hauré de tornar-hi algun dia a treure'm l'espina...., perquè de segon m'ha acabat sortint prou bé.
Finalment, el darrer ja tomba i permet d'arribar a dalt còmodament, amb unes boniques vistes de l'embassament.
5 comentaris:
Veig que hi estas abonat a Sant Llorenç. Si no l'havies fet és de les maques i clàssiques, potser no tan bonica com l'Isaac Gabriel( per mi), però de les que s'han de fer.
Quan hi vas anar? no em digues que el dimarts passat perque jo hi era però amnb l'amic silenciós
Enhorabona Joan! una via que ens apuntarem a la llista. Aquest quart llarg ja miraré que no em toqui!!JaJaJa
Mingo, és la segona vegada que hi escalo..., així que tinc un abonament just començat! La Issac Gabriel potser serà la propera, que vull tornar-hi abans no arribi la calor!
Jaume, tu no tindries problemes al quart llarg, ja vaig veure ahir el teu nivell!
.....veig que també t'estàs abonant a vies amb aproximacions curtes!!! je je je!
el primer llarg no el vas trobar pulit?uf....vas fort!! mecatxis....jo el recordo pulidet i fotut..,..vull pensar que no vam entrar pel mateix punt!!!
Llorenç, amb poques hores de llum no hi ha gaires alternatives.... Si que estava una mica pulida, la roca, però no em va emprenyar massa, la veritat. N'he vist de molt pitjors!!
Publica un comentari a l'entrada