Després del mal temps de dissabte, el diumenge es va aixecar magnífic, fred però ben seré. Així que vam aprofitar per inaugurar un llibre que no fa gaire que ha sortit: "L'Alt Solsonès", que presenta un munt de caminades que, en molts casos, són ben originals. Un dels autors és el mateix dels que van escriure el llibre de les caminades per l'Alt Berguedà, la qual cosa és una bona garantia.
Vam voler començar per la ruta més propera a Berga, la que volta la vall de Vilella, entre el pla de Taravil i la vall de l'Aiguadora. Afortunadament no vam triar una ruta més alta, perquè poc abans d'arribar a l'altiplà de Taravil i Capolat ja vam trobar neu a la carretera....
I al fons, la cara sud del Pedraforca sorprenia per la nevada que aguantava, només una setmana més tard d'haver-hi estat escalant.
I al fons, la cara sud del Pedraforca sorprenia per la nevada que aguantava, només una setmana més tard d'haver-hi estat escalant.
Vam començar la ruta al capdamunt de la carretera que puja des de l'Espunyola fins a Taravil, a la cruïlla de Vilella. Tot el primer tram el vam fer amb mig pam de neu, que no emprenyava gaire. Més aviat li donava un to diferent, més contrastat.
La ruta no és gens senzilla de seguir i és fàcil perdre's, ja que va seguint camins antics i, a vegades, poc fressats. Comença pujant lleugerament cap als estreps occidentals de la serra dels Tossals, per baixar després en direcció a Sant Pere de Graudescales.
El paisatge és molt divers i la vista s'obre de tant en tant ensenyant-nos les joies del Prepirineu Berguedà, del Pedraforca al Port del Compte, tot i que la muntanya omnipresent que tenim senpre al davant és l'altiplà de la serra de Busa (a sobre).
A la meitat de la baixada passem per la casa de Vilella (a sota), al peu de la serra dels Tossals. Una de les cases de pagès més ben situades que conec, a redós dels Tossals i damunt les afraus de Vilella.
Després el camí arriba prop de Sant Pere de Graudescales i segueix riu avall fins a Sant Lleïr de la Valldora, des d'on fem la darrera pujada per l'obaga i retornem al cotxe tot seguint les marques del GR 1. En total, quatre hores i mitja de molt bon fer.
A sota us deixo el mapa del recorregut, però qui tingui interès i disposi de GPS, li recomano que en aquest cas es descarregui el track, si no vol donar més voltes del compte!
8 comentaris:
Una volta per disfrutar del paisatge i de l'hivern, que ja és AQUÍ!!!
sembla que tornarem a fótren's de fred com l'any passat, però enguany encara comença més d'hora...renoi amb el canvi climàtic!!!
Me l'apuntoooooo!
Ja ho diuen que el canvi climàtic té aquestes coses; una setmana escales en la sud del Pedra i l'altra està ple de neu.
Ara no sé si és possible anar a la sud del Pedra?. Prenc nota de la bibliografia que dones que tot no ha de ser escalar....
Salut
Joan,
m'ha fet gràcia veure aquesta ruta, i que l'hagis tret d'un llibre (que encara no he vist i hauré de comprar), ja que la vam fer pràcticament igual el mes de març:
http://www.engarrista.com/content/view/236/74/
Només tres petites diferències: nosaltres vam pujar més amunt del Serrat de le Qüestió, per un caminet que passa més a prop de la carena. També vam acabar de pujar fins al Mirador del President. l'altra és que a partir de la casa de Vilella vam escurçar per la pista ja que teníem pressa, tot i que l'itinerari inicialment previst feia exactament la mateixa volta.
Comparant els 2 tracks són pràcticament idèntics, exepte aquestes petites diferències. Curiós.
És un bon recorregut per terreny feréstec.
Molt bonica la volta. La foto de Busa és una visió ben diferent del que normalment es té.
M’apunto la volta i el llibre.
Jaume, el canvi climàtic sempre és relatiu, quan ens fotíem de calor a l'hivern el vèiem a prop i ara no tant...
Becki, no sé si et queda massa lluny...
Mingo, a la sud del Pedra sempre s'hi pota anar, ara amb piolets i després amb gats!
Marc, realment és una bona casualitat! Però ja se sap que als qui ens agraden els reptes i les descobertes, sempre ens acabem trobant!
Pere, el Prepirineu, en general, a l'hivern, és un indret màgic. I inabastable...
És una zona molt interessant. Bona ruta que es pot complementar amb l'ascensió al Tossal de Vilella i al Roc de les Monges per ampliar panoràmiques.
Jo també ho crec, en aquesta epòca, Prepirineu!
Lluís, t'he de donar la raó que si haguessim pujat a algun cim dels que comentes la volta hauria estat molt més interessant!! En tot cas, no està gens malament!
Publica un comentari a l'entrada