Aquest dissabte, aprofitant el bon temps, vam pujar amb el Toni a la sud del Pedra. Semblava que, segons les previsions, la temporada d'estiu s'acabava allà dalt aquest cap de setmana.
Un dels objectius era una curiosa fila misteriosa de parabolts que el Toni havia localitzat en una magnífica placa del contrafort sud-oest del Fals Pollegó Inferior. El lloc és realment bonic, la roca excel·lent, però no teníem ni idea del què podria ser aquesta via nova, així que ens hi vam posar.
El primer llarg és genial, un petit desplom a l'entrada i després una sòlida placa que te l'has d'anar treballant en adherència, amb passos boníssims on poses a prova els nervis. A més, està assegurat per no patir excessivament.
Tot i que els dos primers llargs es podrien enllaçar en un de sol de gairebé 60 metres, al mig hi ha 3 parabolts on val la pena de fer la reunió i reposar els peus.
La sortida de la reunió és el pas que vaig trobar més difícil, per això l'hi he donat 6a. Ens va sortir bé en lliure, però és finet, finet.... Després la via retroba el V/V+ de la resta, fins una reunió amb cadena amagada a la dreta d'un pi.
Aquí vam veure que aquests dos llargs no eren altra cosa que una entrada directa a la Bages. El tercer llarg que vam fer, de més de 50 metres, ja era d'aquesta via. Apurant la corda vam poder fer reunió al peu de l'esperó final.
El darrer llarg de la via puja per un diedre desplomat, que requereix d'un estil totalment diferent de les plaques inferiors. Després d'una rampa, hi ha una entrada molt dura en desplom, amb una roca poc adherent i assegurada només amb un clau que es mou.
Un tram en lliure molt atlètic porta a uns passos d'A0 i a la part final, més senzilla i trencada.
Al final ens vam sentir prou satisfets de l'escalada i de la descoberta d'aquesta variant que permet revaloritzar una via oblidada com la Bages. Nosaltres no tenim ni idea de l'aperturista, si ell passa per aquí o si algú en sap res, us agrairia que m'ho féssiu saber.
Un rappel d'uns 40 metres des d'un pi, et deixen a la canal de baixada, propera a la paret de les Llosanques, plena de vies molt divertides que l'any 2007 ja vam intentar de ressenyar amb el Toni. Encara no sabem qui les va equipar, tampoc....
7 comentaris:
Ep Joan! una bona descoberta! l'haurem d'anar a probar no? es veu una roca excel.lent.
D'aqui he fet la Pany i el cami del Tro. Crec que hi ha una aproximació millor que des de el refugi, no?. Si la neu no arriba; encara si podrà fer alguna cosa.
Felicitats per l'activitat
Ei Joan,
Ja em va comentar el Xevi que et van saludar a peu de paret. Aquesta via la vaig veure quan anavem i tornavem d'escalar a les LLosanques i te molt bona pinta. Crec que més a la dreta n'hi havia alguna més.
Salut i a tibar.
Bones!
La sud del Pedra...
mmm...
haure d'anar a probar aquestes vies, que en aquesta paret que m'agrada tant només m'hi queden les vies díficils...
Ara que és un bon motiu per no deixar d'entrenar la placa!
Carai Joan una sobredosi de placa, no pinta malament, bona descoberta.
te bona pinta la via...i com diu la Lu, cada cop ens hi queda menys feina del nostre nivell! tindrem que pendre'n nota!
Merci per la piada!
Si, Jaume, però porta els gats amb les urpes ben esmolades!
Mingo, des de les mines s'hi puja molt millor, i el camí és interessant. Veig que hi tens molta feina a fer!
Joan B, que petit és el món de la muntanya! Més a la dreta no en vam veure cap de nova...
Lu, doncs si només et queden les dures, ja saps què et toca!! Que ara estàs en prou bona forma...
Joan Asin, això mateix: sobredosi plaquera!
Llorenç, la via val realment la pena, si mai hi vas, ja m'ajudaràs a graduar-la!
Publica un comentari a l'entrada