Aquestes darreres tardes d'octubre, de bon temps i horari estiuenc, hem pogut anar aprofitant per recórrer algunes línies montserratines, curtes i intenses, i així anar retrobant mica a mica la forma perduda durant l'estiu.
Una de prou interessant és la Rodríguez a la Pelada, va ser el retorn a la roca amb el Toni. La llàstima és que just després del primer llarg, ens caigués un ruixat a sobre que ens va fer baixar...
Amb el Xavi Ariño vam aprofitar una tarda per tornar a la Codolosa, un bon lloc situat ben a prop del cotxe. Després de la magnífica Full equip, encara vam tenir temps de fer la Josep Monistrol, oberta pels germans Masó per homenatjar aquest escalador.
Després d'haver fet la via pensava que, si jo fos el Josep Monistrol, potser hauria preferit restar en l'oblit abans que no em dediquessin aquesta mena de rampa herbosa i poc compacte! Vaja, que no us la recomano.
Una altra tarda, amb el Xavi, vam poder retrobar-nos amb la Marta Doncel, a qui costa arrossegar per les parets. Aquell dia vam pujar a fer una gran clàssica, la Funció clorofílica de la Pastereta, poc complicada i molt equipada.
Però una via obligada per a tots els botànics!
I la darrera de totes, just abans del canvi d'hora, va ser la Vilmanbar, també a la Pastereta. Aquesta ja l'havíem intentat el març passat, però l'horari d'hivern ens va jugar una mala passada.
Aquest cop si que la vam acabar, i em segueix agradant molt, amb un primer llarg de somni, dur i mantingut que et deixa ben servit.
Això si, les imatge més repetides de totes aquestes tardes, han estat les postes de sol i la plana del Baix Llobregat mig a les fosques...
3 comentaris:
La primera tirada és la més interessant de la Rodrigues, sobretot si intentes forçar en lliure, la segona és un artifo, que difícilment es pot fer en lliure, almenys fins que la roca no estigui més sana i la resta té algun passet maco.
Pensava q estaves fora, doncs et vaig trucar i et vaig deixar un missatge, per solucionar els assumptes pendents. Records a tu i al Pep.
Ara amb el canvi d'hora tocarà canviar els hàbits... per cert, et vull demanar consell sobre alguna via del Cavall. Quina penses que s'adeqüaria més al meu "nivell"? :)
Mingo, algun dia hi tornarem a la Rodriquez a veure si tens raó! El divendres et vaig estar trucant per dissabte, però hauries de posar contestador al telèfon....
Becki, ja saps que el nivell és mental, així que amb les teves ganes podries anar a qualsevol via! Si la vols fer curta, et recomano la Normal, i de les llargues, la Punsola que està molt equipada i és molt maca!
Publica un comentari a l'entrada