30 d’abr. 2010

Via Sapastres, al Cingle de la To


Aquest dijous a la tarda vam pujar amb el Pep i el Toni cap a la To, una mica per celebrar que finalment s'han publicat les ressenyes del Cingle al Vèrtex, i també perquè hi havia una via, la dels Sapastres, que encara no havia repetit després de l'obertura fa una mica més de 2 anys.

Ara, a les tardes, tenim el temps just per fer aquest tipus de vies, comptant que difícilment podem començar a escalar abans de les 5. Però la via dels Sapastres ens ha agradat molt més del què ens pensàvem, i tots dos van entendre el perquè hi ha tan poques expansions a la via, senzillament no hi calen!
El primer llarg comença per una placa de regletes, vertical i amb bona presa (a sobre), i continua per un diedre vertical i un flanqueig cap a la reunió més espectacular que difícil (a sota). La llàstima és una franja de terra/herba que hi ha al mig i que l'esguerra una mica!

En aquesta tirada trobarem un espit a pocs metres de terra que assenyala l'inici de la via, i un altre espit i un clau a la reunió.
Al segon llarg el pas més complexe és just damunt la reunió, on cal pujar verticalment (a sobre) i, després d'un petit flanqueig a l'esquerra, marxar en diagonal per unes plaques cap a una alzina enorme que hi ha al fil de l'esperó.

Les plaques es poden travessar per més amunt o més avall (a sota, el Toni a la part superior), una mica al gust de l'escalador, però hi ha unes fissures que marquen la línia més lògica i més protegible. La segona reunió es fa a l'alzina.
El darrer llarg és el més bonic, puja recte amunt anat a buscar el diedre de l'esquerra (a sobre). Després, tan aviat com es pot, cal pujar al fil de l'esperó (a sota) per seguir-lo fins dalt de tot.

Aquest tram de l'esperó és magnífic, aeri, vertical, amb molt bona presa i una roca excepcional! No hi ha cap expansió en tot el llarg, però és evident que no són necessàries, alguns friends mitjans i els aliens són més que suficients.
A sobre podem veure la perspectiva de la segona reunió, abans de sortir just sota el cim, on hi trobareu un parabolt i un espit per muntar la darrera reunió.

Una via molt interessant, de les bones del Cingle. Això si, recomanable només per cordades amb esperit d'aventura, i a aquells que els agradi escalar com si estiguessin obrint via!

6 comentaris:

Eduard ha dit...

Hola Joan!!
Felicitats per l'article del Vèrtex, està molt bé i fa moltes ganes de deixar-se caure per la To.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan! ja veig que dilluns no en vas tenir prou...aquest Cingle "teu" s'haurà de probar, ben segur, haurem de buscar un dia per què ens hi acompanyis.
L'article del Vèrtex molt bò.

lux ha dit...

Quina il•lusió!!
I és que és una via molt xula!
Totalment aventurera, una mica feréstega,
que va a buscar el díedre de sortida amb lògica alpina, per sortir-ne per l’aeri esperó …hehehe
Moltes felicitats per l’article!
I Gràcies :-)

Llorenç ha dit...

felicitats per l'article al Vèrtex! molt bona feina a la cinglera! m'alegro d'aver-hi participat amb algunes de les millors vies!!! je jej e!!!

Ens veiem aviat! que ja estem mig recuperats!

Mingo ha dit...

Hola Joan, avui he llegit el teu article,FELICITATS; s'haura de tastar les vies que recomanes.
Ep que no acostumo a queixar-me, però quan algun mal, veus que t'acompanyara pot-ser mes del que voldries..... sort que ja tinc una edat i aprens a relativitzar-ho.
Una abraçada

Gatsaule ha dit...

Doncs a veure si és veritat, Eduard, que alguna ressenya de les teves del Cingle no aniria malament!

Gràcies, Jaume, i ja saps que hi estàs convidat!

Lu, no t'han vingut ganes de tornar-hi? Aquest cop vaig agafar l'esperó per més avall, i encara és milor!

Llorenç, gràcies a tu per haver-m'hi acompanyat! No sé si són les millors, però si que són bones!

Gràcies, Mingo! Potser si que tens una edat, que no pares de dir-ho.... Ara que ja tornes a escalar, no tens excusa per no quedar!