11 d’abr. 2010

Nord del Cadí: canal de Panamà

Aquest dissabte, amb el Toni i la Queralt, vam anar a la recerca d'una d'aquestes canals oblidades que feia temps que tenia pendent de descobrir: la canal de Panamà. I és que amb un nom tan xocant, havia de valer la pena!

Per un dia la neu no ens va decebre, almenys durant l'aproximació estava fantàsticament dura i en poca estona ja estàvem sota la paret. I el dia tampoc, que es va llevar excepcional!
La canal arrenca uns 200 m a l'est del peu de la canal de l'Àliga, i després d'un ressalt de neu, comença la part més complexa de la via, un llarg de roca poc consistent (diuen que IV) entapissat de neu no massa dura, on te la jugues una mica.

Sorprèn que amb un llarg així les guies l'hi marquin la mateixa dificultat que la Sàbat o l'Amagada, quan en conjunt, la vaig trobar força més complicada que la de l'Àliga...., almenys amb aquest primer llarg. Les imatges de sobre i a sota parlen totes soles!
Després ve un aeri flanqueig a la dreta que et porta a la canal pròpiament dita (a la foto de l'inici, es veu molt bé la canal a partir d'aqust punt), i ja no deixarem la neu.
Potser el tram més divertit és una petita cascada de glaç penjada, i que vam agrair molt, després de trepitjar tanta roca cutre.....
La resta fins dalt de a carena ja només consisteix una sèrie de canals de neu, més dretes del que sembla, però sense cap dificultat afegida que la d'haver de fer uns flanquejos una mica penjats...., que van a buscar les franges superiors. A la pala final vam trobar unes traces que sortien de la canal Geno i que ens van anar molt bé per arribar a la carena.
El dia seguia sent excel·lent i la tranquil·litat absoluta. Sense massa pressa, intentant gaudir de la meravella de la cra nord del Cadí, vam tirar avall a buscar la canal d'Estana, enmig de la forta calor de primeres hores de la tarda.

Un rappel al final de la canal i, enfonsant-nos contínuament en la neu estovada, arribem feliços a Prat de Cadí i Estana, on ja hi teníem una cervesa esperant-nos.

12 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona per l'ascensió, el dissabte va fer un bon dia i cosa extranya no feia fred. A veure si encara hi ha temps per fer alguna canal.

Star Fisherman ha dit...

Bones crac!
Com estava l'Àguila????

Gatsaule ha dit...

Joan, afanya't que amb la calor que feia el cap de setmana la neu marxava molt de pressa.... Però al matí les condicions éren molt bones!

Pescador, hi havia dues cordades a l'Aliga i van escriure al llibre del bar que estava en molt bones condicions! Des de sota també tenia bona pinta....

Pekas ha dit...

Aixi m'agrada... anar estirant el temps dels piolos.. ;-)))

Una bona canal... ( com tantes de la zona.. )

jaumeppiqueras ha dit...

Vaja pencada no? ara entenc perquè diumenge no em vas fer córrer massa!!!

Jordi G ha dit...

Veig que segueixes fidel als teus principis: no parar quiet! Doncs té bona pinta la canal, només la conexia de nom, passaven gaires vaixells? Per cert, Arlaud-Souriac s'ha escalat aquest cap de setmana, tens fotos a www.esquidemuntanya.com, però cau i caurà neu uns dies, a veure si aconseguim anar-hi aquesta temporada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Puc imaginar, amb un dia tant bo, com de bé devíeu passar-vos-ho.
Però, escolta Gatsaule, d'on surten aquests noms? He estat mirant la toponímia de la zona a l'ICC i no he sabut trobat res. Canal Amagada, encara ho entenc, però "Canal de Panamà"?
Que potser qualsevol bateja al seu gust?
A veure si me'n fas cinc cèntims.

Gatsaule ha dit...

Pekas, ja saps que als piolets no se'ls pot deixar massa tranquils, que es rovellen!

Jaume, tampoc va ser tan dur...I els estiraments del diumenge em van anar molt bé!

Jordi, si trobes un cap de setmana que pugui estar bé, ja ho saps: cap al Vignemale!

Xiruquero, això és una mica com les vies d'esclada o les agulles de Montserrat, les que no tenien nom les van batejat com els hi va semblar. I aquesta canal és poc evident, i els primers que hi van pujar la van donar a conèixer amb aquest nom certament curiós. I al meu parer, prou atractiu...

Mingo ha dit...

Enhorabona Joan, veig que vas aprofitar millor el temps que nosaltres. Fins aviat

Gatsaule ha dit...

Mingo, potser si, però vaig perdre l'oportunitat de conèixer-te..., i això es va convertint en una mena de repte!

trepetxu ha dit...

sens dubte,depenent com trobis el primer llarg i la travessia del segon D- pot ser un pèl just ... l'any passat vem fer el primer llarg tot en roca...la gran màgia de l'alpinisme. si no hi has estat ja, la GENO és un autèntic bombonet amagat i poc concorregut! Havera com estarà tot aquets dies!

salut

adrià

Gatsaule ha dit...

Trepetxu, m'apunto la idea, que encara no hi he estat i tens raó que es veu bona!