Feia temps que no coincidíem amb en Mohawk, però avui hem decidit que ja era hora de tornar-ne a fer alguna. I al Cap del Mort tots dos hi teníem alguna via pendent.
Així que la tarda del dijous l'hem dedicada a netejar una mica més alguna de les vies que es va reequipar d'aquesta paret, que trobem ben ressenyada a la web de Santllors.
La primera via ha estat la Camel, que m'ha tocat de primer. Reconec que se m'ha fet dura, i és que les darreres escalades van ser a Malanyeu, i ni la roca ni les preses no tenen massa a veure.... Però m'ha agradat molt, la roca és prou bona i els moviments interessants. Amb algun A0 a les baumes n'he sortit prou bé.
La primera via ha estat la Camel, que m'ha tocat de primer. Reconec que se m'ha fet dura, i és que les darreres escalades van ser a Malanyeu, i ni la roca ni les preses no tenen massa a veure.... Però m'ha agradat molt, la roca és prou bona i els moviments interessants. Amb algun A0 a les baumes n'he sortit prou bé.
La segona via ha estat la Matinee, projecte pendent del Mohawk. Una via de 6b (per ell) o V+/A0 (per mi), que encara m'ha agradat més que la Camel, potser perquè el 6b no l'he tret, però l'he intuït. O potser perquè les preses són més clares...
Per tancar la tarda, ell ha anat a la Cicciolina (a sota, 6c?), i jo he declinat de pujar-hi.
Però ha anat molt bé poder retornar a Sant Llorenç, tornar a trobar el tacte tan particular del fang més o menys consolidat de les seves parets, i preparar-ne alguna de més llarga.
Una tarda de primavera....
7 comentaris:
Veig que el temps us ha respectat. Homes amb sort!!
Ja veig que l'any passat es va fer molta feina de reequipament per aquí. Jo fa una pila d'anys que no hi escalo!
Salut
Jo també fa una pila d'anys que no hi escalo. La Camel la fèiem sovint abans d'anar tibar a les Gaites. Hi haurem d'anar a fer una visita, ara que tenim bones ressenyes i bones vies restaurades.
Salutacions!
Bones vies per fer en una sola tirada, amb 11 o 12 cintes fem, això si, millor 2 ràpels per a baixar...
A la Cicciolina hi tenia també una "sabina" pendent, je, je, je...
A tibar-li i a seguir entrenant per a l'estiu!
Força feina per una tarda Joan! aquest pany de paret és una bona opció per alguna tarda, si hi vols tornar ja diràs, tot i que haurem de buscar vies que tíbin menys eh?
Jo hi he estat avui... això si, sense escalar. Un petó.
Tu ho has dit, Jortx, vam estaqr de sort!
Jclaramunt, ara estan molt bé les vies. La roca se segueix trencant, però les assegurances ja no cauen!
Xavi, pels "històrics" com tu, pot ser una bona manera de retornar-hi. No conec massa el lloc, però la Camel em va agradar molt!
Mohawk, hi hem de tornar aviat a Sant Llorenç, abans no caigui del tot....
Jaume , ja ho crec que ho podem aprofitar, clar que millor Montserrat!
Becki, Sant Llorenç és bonic te'lmiris com te'l miris, caminant o escalant...., i tu el tens al costat de casa!
Publica un comentari a l'entrada