L'any 1960, la construcció de l'embassament de Canelles va destruir la vida de molts pobles de la seva riba, inundant les seves zones de conreu i tallant les comunicacions cap a l'exterior. Un d'aquests pobles del vessant aragonès, va ser Finestres.
Aquest cap de setmana hem agafat la furgoneta i hem anat a voltar per la Baixa Ribagorça, ja tocava anar fins a Finestres per anar a veure la muralla de calcàries redreçades damunt de l'embassament.
Actualment al poble ja no hi viu ningú, tot i que una única casa mig arreglada ens diu que, de tant en tant, algú encara hi és. L'itinerari més interessant és el que travessa els antics carrers del poble i va cap a l'ermita de Sant Vicenç, situada en un replà que aprofita els estrats rocosos, on també hi ha les restes de l'antic castell.
El camí primer baixa fins al torrent, per pujar després cap a les restes de l'ermita. Uns cables i uns graons metàl·lics ajuden a arribar-hi.
L'indret és fantàstic pels geòlegs i, pels que no ho són, també.
L'ermita, com les cases del poble, està gairebé enrunada, però el lloc val la pena per ell mateix.
Un post del Luichy de no fa gaire em va tornar a fer venir ganes de conèixer-ho. Allà parla d'algunes vies equipadesaixí que, després de l'excursió, he agafat el material per provar la única on hem vist material.
Un rappel fins a peu de via per fer un top rope. Ha resultat ser un V(+/-) boníssim, roca abrasiva, vertical i super interessant. Pels forats, la roca recorda una mica Malanyeu, però és molt millor. M'hauria agradat tenir temps de fer-ne més....
Després hem pujat fins a Fet, un altre poble abandonat pels mateixos motius que Finestres. Es veu que era el nucli més important de la zona amb més de 300 persones 50 anys enrere..., i ja no en queda res!
Ens hi hem pasejat i hem arribat fins al mirador del costat de l'església, des d'on es divisen molt bé les parets de Mont-rebei. L'església està enrunada i el cementiri emboscat. Tot plegat té un aire força tètric.
A més de caminar i escalar, també hem pogut arreplegar un manat d'espàrrecs, tot adonant-nos que la primavera ja està esclatant per tot arreu!
14 comentaris:
Vaja, quina desolació, encara que el lloc sigui ben bonic. Seria fantàstic poder veure aquests pobles fa 50 anys, plens de vida. Però la vida en aquests paranys és dura. El post no deixa de ser una visió particular d'un fenòmen global molt extès, d'abandonament dels nuclis rurals.
Siau
realment una muralla... Què xulo!!!
Curiosa raconada Joan! molt maca la foto de l'abellera!
Las vías estaban en el primer muro descendente y orientado al sur que te encontrabas, camino de la ermita. Lo que pasa es que no estaban juntas, pero si en la misma pared.
Vaja, me n'has fet memòria! Fa uns anys,des de la Pertusa me'n parlava un amic que té casa a Corçà i que la seva mare era de Fet.
I encara ho tinc pendent. Les teves fotografies i explicacions em conviden a no trigar gaire.
MOlt guapo. Enhorabona per la descoberta
Xavi, tens raó que és una visió particular, però tu que ets un home de frontera, ja saps que a l'altra banda costa de trobar-ne algun, de poble abandonat.... Alguna culpa tindrem!
Marieta, una meravella per escaladors i geòlegs! No te la perdis!
Jaume, veig que també t'agraden les orquídees, deu ser cosa de gats vells!
Luichy, només en vam veure una de via, que és la que vaig fer. Es veia molt vertical i vaig provar-la des de dalt i des de la prudència de no saber si no seria una d'aquelles que tu anomenes fàcils, i són 6c!
Xiruquero, és un lloc especial, i ara la millor època. Si pots, ves-hi.
Mingo, quin dia quedem?
Eso es lo que por aquí llamamos un finde bien aprovechado... ;-)))
bones
sabeu on trobar ressenyes?
No, jo vaig anar a ull i a vista.... Segurament el Luichy alguna cosa deu saber, però no ho ha publicat mai.
cap ressenya..... a l´aventura
Algú pot pasar la ubicacio de Fet? Moltes Gracies.
UTM 31N 303783, 4657218
Fredchiodi, no sempre cal saber-ho tot!!
Publica un comentari a l'entrada