Diumenge passat vam acabar sortint a escalar amb el Jaumegrimp. Tan temps de llegir-nos, i finalment va arribar el moment de fer-ne alguna.Com que ell és un gat vell, en tots els sentits de la paraula, i només teníem el matí per escalar, vaig deixar que decidís les vies.
I ves per on, ho va encertar de ple i ens vam endinsar en una raconada d'Agulles que no coneixia i que va acabar agradant-me molt.
I ves per on, ho va encertar de ple i ens vam endinsar en una raconada d'Agulles que no coneixia i que va acabar agradant-me molt.
Vam començar per la Roca Dolça. Aquí hi ha un parell de vies, una d'equipada normal, i una altra amb poques assegurances. Sense que hi tingui massa a veure, nosaltres vam tirar per la ben assegurada.... Ens vam trobar la roca un pèl freda de bon matí, però em va agradar molt el llarg, el vaig trobar ben distret, i interessant sense ser difícil.
Ell va triar el sostre, i s'hi va posar ben decidit. La veritat és que és un bombo que impressiona, tot i que té prou bones preses. Així que quasi el treu, d'animat com estava! Jo no, com que sóc obedient, si a la ressenya hi posa A0, doncs això....
Sense treure'ns els gats, del cim de la Roca Dolça arribes al peu del Pingüí. Allà vam tirar cap a la Hello Harry, que encara em va agradar més que l'anterior.
Un primer llarg de flanqueig fàcil, porta a un segon llarg que es va adreçant fins gairebé desplomar. Aquí ja estava més animat i el vaig intentar força en serio, i gairebé surt! En tot cas, és ben bonic.
El darrer em va tocar a mi. Un inici senzill, un desplom en A0, i una sortida fina fins la reunió del cim. Compte amb els darrers 2 metres, que la roca està bastant trencada....
Des de dalt, la visió de la Bola de la Partió i de la Miranda de les Boïgues és extraordinària. De fet, estàvem tan animats que, tot i jugar-nos arribar tard a dinar, vam decidir de posar la cirereta al pastís.
Així que vam tancar el matí pujant la xemeneia del Pingüí, poc assegurada, però amb alguns parabolts on el grau puja una mica, i molt divertida. Sobretot el tram de la xemeneia/diedre pròpiament dit.
Un matí molt agradable, que espero que no sigui el darrer.
6 comentaris:
Ostres, us vau fer un tip de pujar i baixar, je je je... Amb en Jaume feu la parella de cordada perfecta! Felicitats per la pila de vies!
Ep Joan, molt bon post! un honor per mí compartir corda amb tú, ah! això de gat vell per què ho dius? per gat o per vell!!
Una altra de bona, així que no vols repetir? o el teclat t'ha juga una mala passada?
Una abraçada Joan i fins la propera.
Los gatos viejos nunca mnueren..
;-)))
Salut i muntanyes.. a ambos dos.
;-))))
Enhorabona, veig que vas aprofitar be el cap de setmana, m'hagués sabut greu que per culpa meva t'hagués fet anar malament. Per cert la de les vacances fustrades, és complicat trobar el peu de via? Es que el dia que vam fer la Harry volíem fer aquesta, però ens vam equivocar i després al baixar ens va semblar que estava molt enredat de vegetació.
Finalment he pogut constatar que les teves vacances no han estat frustrades (alleujament).
Veient les imatges, per un moment m'ha semblat que la gravetat actua horitzontalment.
Gemma, què vols dir amb això de la cordada perfecta? Jo tenia una altra idea..., tot i que realment va anar molt bé!
Jaume, o vaig arreglar desseguida, a vegades els dits ens fan males passades! I ho deia per gat....
Pekas, amb tu encara en tenim una de pendent!
Mingo, si t'hi hagués d'acompanyar ara al peu de via, em sembla que no el trobaria...., el Jaume m'hi va portar de pet!
Xiruquero, en alguns moments ja m'agradaria, ja, però afortunadament la gravetat és igual per a tots!
Publica un comentari a l'entrada