Aquesta tarda no feia tan bon temps com el dia que vaig tirar la foto de la cara oest de la Pastereta (a sobre), però era el dia que podíem sortir. La Vilmanbar sempre m'havia cridat l'atenció, i aquesta tarda hem anat a provar-la.
Ben aviat hem vist que potser l'havíem cagat. Que és una via prou sostinguda, com per anar-hi amb més calma i sense aigua a la paret. Però la ressenya dels Escalatroncs ens ha animat a intentar-la. Almenys està molt assegurada i no t'hi pots fer mal....
A més, l'aproximació és curta i còmode, així que sempre s'hi pot tornar!
Seguint els consells dels mestres, he tirat amunt carregat de cintes per enllaçar les dues primeres tirades i fer-ne una de magnífica de 50 m. El problema és que la tirada és molt sostinguda, almenys per a nosaltres. Però mica a mica, amb paciència i algun A0, ha anat sortint.
La roca és excel·lent i només cal portar una vintena de cintes (hi ha 19 parabolts i la R1). Tot la placa és ben vertical, i té algun tram lleugerament desplomat, sobretot a la sortida de la reunió intermèdia, on unes branques i uns bons forats, ajuden a pujar-hi. Podríem dir que es pateix més de peus que de mans!
El Toni també ha anat pujant, amb calma i serenor, així que quan ha arribat a la reunió hem vist que el temps i la boira se'ns tiraven a sobre.
Un rappel i cap avall. Això si: amb els braços calents!
Mentre pujàvem, els cops de cap de les cabres ens han anat amenitzant l'escalada i, a la baixada, hem descobert tota la colla de mascles lluitadors.
6 comentaris:
Felicitats Joan. La via és molt maca i la 1era no és gens fàcil. Et truco per quedar, a mi en principi em va be, el cap de setmana després de setmana Santa, no, el següent. Quan parli amb el Josep A. et truco
Molt bé, Mingo, en seguim parlant! Em vaig quedar amb les ganes de continuar cap a munt, el tercer llarg tenia molt bona pinta!
Hola Joan, la Vilmanbar, la Sac de Paciència i encara més la Cuervix! són força mantingudes...i molt interessants.
Ens veïem passat setmana santa.
Us heu baixat d'on jo fa uns mesos per indisposició del company. El primer llarg és finet eh!
Aquesta primera part és la més maca, el que us queda, sense desmerèixer, ja és més vulgar.
Salut.
Quina llàstima que us haguéssiu de baixar... No obstant veu poder gaudir de la part més maca de la via.
Me les apunto, Jaume, que la roca em va agradar molt!
Roque, ara tenim l'excusa per tornar-hi.....
Eduard, la part de dalt tenia prou bona pinta, i es veu més tranquil·la, però aquí sempre s'hi pot tornar!
Publica un comentari a l'entrada