Travessa del Catllaràs, del Collet a Berga

 

Dissabte passat va tornar a sortir del sol després de molts dies grisos i, en aquest cas, vaig aprofitar el dia per anar a fer una tirada llarga de córrer per muntanya. Feia dies que no en feia cap, i el cos ja ho trobava a faltar. És una cosa misteriosa, però de tant en tant m'agafa...

Aprofitant que em podien portar en cotxe fins el Collet, vaig sortir des d'aquest petit nucli travessant el Llobregat, per enfilar en direcció a Sant Julià de Cerdanyola. El camí puja decidit pel mig del bosc, amb alguna clariana que et permet de saludar al Pedraforca, entre altres muntanyes berguedanes.

Arribat a la carena, vaig seguir el sender PR que gira cap al sud, en direcció a Malanyeu. Aquí, el camí, travessa una magnífica fageda ben despullada de fulles. També comença a aparèixer la neu, que no esperava trobar tan avall i que em fa anar més lent. No sé si per sort (el paisatge és magnífic) o per desgràcia.

  

  

Arribant dalt la carena de la Creueta, trobem una cruïlla. Cap a la dreta un camí baixa a la coma de Malanyeu (a sobre), i un altre la segueix en direcció al pla de la Clusa. Erròniament, me'n vaig per la carena.

Els camins careners tenen alguna cosa que sempre m'ha atret, potser la lluminositat, la vista, el paisatge obert, vés a saber. Aquí el camí va saltant de la roureda del vessant sud, a la fageda de l'obaga. I llavors està ple de neu. Però pujo animat pensant en que no durarà massa, la neu.

  

  

I m'equivoco, perquè la darrera pujada cap al collet del pla de la Clusa és una veritable tortura. Sense traça i amb prop d'un metre de gruix de neu, progresso lentament enfonsant-me fins als genolls. La pujada es fa llarga i lenta, però fins i tot les coses dolentes s'acaben, i finalment arribo al coll.

La neu em fa canviar de plans, i ja no seguiré per les carenes del serrat de Fullaracs i Sobrepuny, tal i com tenia pensat. Així que tiro avall per la pista que baixa cap a Sant Romà de la Clusa.

  

També hi ha molta neu a la pista, però es pot baixar bé corrent damunt de la neu verge, seguint les petjades d'una llebre que m'ha precedit (a sobre).

De cop, sento tot de soroll i, un tros més avall, la tranquil·litat s'esvaeix. Una colla de quads comandats per un 4x4 han decidit de venir a jugar-hi..... Una imatge (a sota) val més que mil paraules.

 

  

Tiro corrent avall per sortir del soroll i aviat arribo a Sant Romà (a sobre). Aquí ja desapareix la neu i es comença a notar l'escalfor del sol.

Per arribar a Berga he de travessar pel pont de l'embassament de la Baells. Així que baixo per la pista fins trobar el camí del castell de Roset, que continua sota la roca de la Gotzera per un bonic sender en balconada sobre l'embassament, fins que baixa de cop fins al pont.

Llavors ja només cal córrer per la cuneta de la carretera fins acabar d'arribar a casa, suat i satisfet, pensant a veure quina serà la propera....

  

A sota podeu veure el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track.