Sabia que entre Ogern i Bassella, a la Ribera Salada, l'ajuntament havia senyalitzat unes rutes per fer a peu o en bicicleta, i feia temps que tenia ganes d'anar-hi a treure el cap. Pel tipus de país que és, un mosaic de boscos de pinassa i de conreus de secà, amb pocs desnivells, ja endevinava que no seria precisament una caminada espectacular.
Però tot i així seguia tenint ganes d'anar-hi. Així que diumenge passat, amb la Clara, vam aprofitar per fer una altra sortida de la sèrie "Caminada i fonda". El restaurant que hi ha a Ogern ens va animar a oblidar la carmanyola a casa!
Vam sortir del mateix nucli d'Ogern (a sobre), des d'on ja es veuen els rètols informatius i el plànol amb les rutes. El fred era intens i el riu estava parcialment glaçat, sort que el camí comença pujant i permet escalfar-se!
El paisatge és monòton, boscos i conreus, però agradable dins de la monotonia. L'itinerari que agafem combina pistes forestal amb camins més bonics, i passa a prop d'algunes masies com la de cal Passarella o Potrony.
En algun moment la vista s'obre una mica, però hi ha boira alta enganxada a les muntanyes properes. Tot i això, els trams de carena s'agraeixen, i de tant en tant apareix al fons l'embassament de Rialb, ple fins dalt.
Quan ja anem baixant cap a Bassella ens trobem una sorpresa desagradable. I és que tot i els senyals de prohibició de circulació motoritzada que ha col·locat el mateix ajuntament, una part dels camins els han adequat avui per fer una cursa de motocross, trial o com es digui.
Justament en la part de l'itinerari en que el recorregut va per senders. Bé, seria millor dir que hi anava, perquè ja s'han encarregat d'eixamplar-los i triturar-los, tot fent passar les motos damunt d'un terreny prou enfangat...
Aquesta estona va ser especialment desagradable perquè, tot i que vam poder fer alguna drecera, ens vam veure obligats a compartir amb les motos uns quants trams del recorregut, a base de caminar els petits moment que no en venia cap. Ha quedat clar quina és la principal prioritat d'aquest ajuntament!
Després del nucli d'Altès, perdem de vista a les motos, i seguim un caminoi que puja a la carena fins un mirador, on retrobem el camí de l'anada.
Baixem cap a Ogern i, arribats altra cop a la Ribera Salada veiem com el gel s'ha anat fonent. Fent temps per arribar a l'hora de dinar a la fonda, ens entretenim per la vora del riu i trobem unes femtes que semblen de llúdriga. Quan les desfem una mica (a sobre) comprovem que ho deuen ser perquè fan una olor de peix característica i s'hi aprecien vèrtebres de peix i restes de crancs de riu.
Una volta tranquil·la, que cal fer en dies que no s'hi facin curses motoritzades..... A sota us deixo el recorregut i, al wikiloc, el track.
6 comentaris:
És sorprenent la impunitat d'alguns motoristes, a vegades te'ls trobes en camins ben estrets. Em sembla que hi ha una llei que prohibeix la circulació per senders i camins que no fan un mínim d'amplada, però no sé qui ho controla.
Molt interessant el detall de la femta de llúdriga!
Espectacular potser no, però ben maca si que devia ser-ho.
Llestos a l'ajuntament, si senyor, si el camí no fa les mides (Lluís, si no recordo malament son 2,5 metres, potser 3?), doncs s'eixamplen els camins i avall.
A més de bonica, mira que n'és de curiosa aquesta darrera fotografia!
Lluís, a més era una cursa organitzada a alt nivell, amb el Marc Coma i altres personatges! Devia ser per això que no respectaven res sense cap problema...
Si et mires bé la foto de la femta, es veuen molt les espines de peix i restes de potes de cranc. I a dalt a la dreta, una vèrtebra de peix.
Xiruquero, no n'estic segur, però em sembla que la salinitat de l'aigua, que aquí és just salabrosa, és la culpable d'aquests dibuixos del gel!
Joan, veig que això del fred i no poder griimpar massa ho estàs portant prou bé! això de les motos és emprenyador, a Bassella a més hi ha un motoclub molt potent i clar es deuen pasar le slleis del medi Natural pel forro dels "..."
vaja que si els escaladors fessim el mateix! sortosament som més sensibles al mal que puguem fer al medi i ens sabem autocontrolar.
Bonica caminada.
Vaja, ja és mala sort. Anar a caminar per aquella zona el dia del memorial "Toni Soler". Per cert, prova autoritzada, encara que no ens agradi.
I la mida dels camins que permet l'accés motoritzat? Doncs 4 metres, mínim, d'amplada. Tot i que això és molt relatiu, ja que moltes pistes forestals on circulen vehicles són sovint més estretes. Normalment, si és transitable per a vehicles, no es controla l'accés amb motos. Una altra cosa són els corriols petits, allà si que no està permès. Tot i que a la zona de Basella està tot trinxat des de fa molts anys, abans que aparegués la llei d'accés.
Salut i aire sa!
Jaume, és una mica com els caçadors, que no fan res il·legal perquè tenen les lleis a favor... Em sembla que ningú dubta que som força més respectuosos, però també que deixem menys calers!
Xavi, ja ho vam veure que la prova era autoritzada, que no eren una colla de motards fent pràctiques El més estrany és que no hi hagués cap rètol anunciant-ho en la zona d'Ogern, i que la cursa passes per corriols amb rètols de prohibit l'accés motoritzat, col·locats pel mateix ajuntament!
Si ho haguessim sabut segur que hauríem canviat d'aires.
Publica un comentari a l'entrada