Dissabte. Segueix fent fred, molt fred, què fem? Ràpidament ho comentem amb en Toni i tornem a treure els piolets. No volem anar gaire lluny, així que enfilem la vall del Bastareny fins trobar la cascada de Murcurols, oberta l'any 2002 i batejada com a Godefroy 2002 (a sobre).
Aquest salt d'aigua és una de les joies amagades de la nostra comarca, i ben a prop de casa. En una bauma un tros més amunt de les fonts del Bastareny, la cascada té un aspecte prou interessant! Llàstima que per l'esquerra encara no s'hi pugui pujar (cascada Casicau, un nom molt ben trobat!).
Comença molt vertical i el gel està un pel fràgil, però es deixa fer. Suposo que els -9ºC que marcava el termòmetre del corxe hi deuen tenir a veure!
No tenim ressenya, i no sabem ni l'alçada del salt. Calculo que deu fer uns 35 m. Després del primer tram el gel millora i perd la verticalitat absoluta, la sensació és genial. Poso 3 cargols i arribo a un arbre per muntar reunió.
Darrera puja el Toni ben engrescat. Realment és fantàstica!
Com que no sabem si més amunt hi ha algun altre tram, seguim pujant per tot de gorcs i basses, salvem algun tobogan i arribem allà on el torrent s'aplana. Pensem, què fem? Doncs anem avall i tornem-la a pujar. Així que desgrimpem el torrent.
Primer baixa el Toni i jo al darrera. El veig travessar una bassa glaçada i el segueixo. Però no tinc tanta traça com ell que l'ha passada per la vora, la confiança em traiex, tiro pel mig i el gel es trenca....
Un peu, un altre, em tiro endavant i tot s'acaba de trencar, sort del Toni que em dóna un cop de mà i m'ajuda a sortir-ne! He quedat moll fins més amunt de la cintura, amb les botes plenes d'aigua i una sensació lleugerament desagradable... L'aigua no estava massa calenta!
Ara si, correm cap avall, un rappel i a buscar el sol per treure'm les botes i escórrer la roba el que puc, per arribar al cotxe mig en condicions. Quina putada! Però la remullada no m'esborra l'alegria de l'escalada i, tot i la humitat, ho acabem de regar a Bagà amb una cervesa!
14 comentaris:
De tant en tant, per a entendre algunes coses, em miro el teu "Sobre Jo": "És un arbre de fusta flexible i resistent, que ho aguanta pràcticament tot."
Ja, ja, ja, ja ....
Sense res més a comentar!!
Ja, ja, ja, ja.... :P
Hola Gatsaule; el 26-1-02 Joan Martí, Alex Vives, Lluís López, Albert Clapes, Xarles Gusi i Joan Quintana inauguraven aquesta línea: Godefroy 2002, 35m, I/3. I el 20-1-2003 Jordi Figueras i Jordi Llorens vam fer el free-standing de l'esquerra en top rope ja que ens feia por pujar de primers (crec que encara ningú l'ha fet de primer). Casicau, 20m, I/4/X. Tens la ressenya a "Cascadas de hielo en España" del Gordito i el Quintana.
Salut i bones escalades.
Jordi
Si vols ressenya, passa'm el teu e-mail.
jollorga@yahoo.es
Per aqui per el Montseny tenim una altre de aquestes "joies" amagades... ;-))) i el cert es que están per disfrutar-les...
;-)))))
Xiruquero, sempre m'ha semblat un bon exemple, tot i que ara destacaria el "pràcticament"...
Mohawk, si que devia ser graciós, si, sobretot vist des de fora!
Mico, gràcies per la informació. Ja he actualitzat el blog. No m'estranya que us fes respecte pujar de primers per la balma, allà t'hi pots fer mal de debò!
Pekas, el fred no és necessàriament dolent..., i l'hem de saber aprofitar!
Joan, sort que éreu prop del cotxe, una remullada així t'ho pot fer passar malament! una anecdota més per explicar!! Maquíssima la cascada.
ara el tram de torrent es veu precari, amb aquest filet de gel i aigua a sota...
Joan, no és la millor època per un bany!!!! tinc una cançoneta preparada per quan ens trobem!!! he,he!
Només de pensar-hi ja em ve fred i el dissabte fins i tot al sol hi feia molt de fred!
M'alegro que només fos una remullada.
Collons, se't deuria quedar ben arrugada! ;)
Sort que ereu prop del cotxe i no al piri o als alps...
El diumenge parlàvem de tu amb el Josep A. Em sembla que el cap de setmana passat vau coincidir amb en Cesc Sabat, que anava a fer la canal Basté.
Enhorabona per l'activitat, aquest cap de setmana era el més inteligent
Jaume, normalment sóc més prudent, i ja se sap que la confiança és traidora... Ara ja hi deu estar plovent, a veure com evoluciona el temps!
Queralt, ja frisso!
Gràcies Lluís! De fet va ser una remullada anecdòtica, però la raconada és fantàstica!
Pere, en un altre lloc més penjat hauria tocat escorre-la bé, la roba eh!, i moure's per entrar en calor...
Mingo és possible, però no vam arribar a parlar. Aquests dies de fred, val la pena replantejar-se les activitats en funció del temps. El més important sempre és sortir a muntanya, no importa tant la forma...
vinga home, no et queixis tant, que pel que dius, l'aigua estava mes "calenta" que la temperatura ambient, jejeje.
es per aixó que fa mooolt de temps que no faig gel.
salut i a tibar.
karles
Karles, diuen que a 0ºC no fa ni fred ni calor, però diria que estàvem per sota, perquè l'aigua del remull es va glaçar força de pressa.... Però no és motiu per deixar de fer gel!
Publica un comentari a l'entrada