10 de des. 2009

Serres de Benavent i de la Conca, al Pallars Jussà


Aquests dies suaus d'hiverns que estem passant conviden a aixecar-se aviat pr aprofitar bé el dia. I quan ho fem, hi trobem el premi, com aquests núvols de coloraines que vèiem abans de la sortida del sol, diumenge passat.

Perquè el diumenge vam tirar fins al coll de Comiols per anar a caminar per les carenes de Benavent i Biscarri. Darrerament s'han netejat alguns camins per aquella zona, i teníem ganes de seguir-ne algun.

 
Vam sortir de Benavent en direcció nord, tot seguint el GR 1, per sota el roc de Benavent. El camí ben aviat s'endinsa en un bosc ben espès, però es coneix que hi han fet feina i el camí és molt agradable.
 
 
Arribem a la carena en el grau de Moles. Allà una pista baixa pel vessant urgellenc, però nosaltres enfilem la carena. No hi ha un camí clar, però el recorregut és força evident. De tant en tant rastres de corriols ens guien pel millor itinerari en les zones més boscoses.

Darrera nostre deixem les parets de conglomerat de Benavent i la carena del Monsec de Rúbies (a sobre), que el dissabte visitàvem pel vessant oposat.

 
 
El recorregut de la carena és molt panoràmic, tant cap el prepirineu oriental com sobre el Pallars. A fons veiem el Turbón (a sobre), lleugerament nevat. Quina diferència amb la sortida de fa un any, amb esquís, que tants bons records em porta!

Pugem per la carena fins el cogulló de Sant Quiri, on ens sorprenen una sèrie de construccions com la de sota, trinxeres, restes d'edificis, que no acabem d'entendre què hi fan aquí, si no és que són restes de la guerra civil.
 

 
Volem baixar cap a Sant Andreu de Biscarri i no sabem massa com fer-ho. La carena queda tallada per tot arreu per cingleres i hem de girar cua. Finalment, baixem cap a l'est, remuntem un coll, i ens emboliquem pel bosc fins que trobem els senders que ha netejat l'ajuntament d'Isona.

Magnífics camins finalment recuperats que marxen en direcció al castell de Llordà. Per no fer tanta volta adrecem per un pista, primer, i pel mig del bosc, després, i aconseguim arribar a Sant Andreu de Biscarri (a sota). A l'obaga de Biscarri ens emmerdem de mala manera, no us ho recomano gens ni mica... Arribats als camins de sota del cogulló, hauria estat més intel·ligent anar cap al sud.

Però, a part de les esgarrinxades, els records que ens emportem de la volta són tots molt bons!

 

 

2 comentaris:

Mingo ha dit...

MOlt d'hora us devieu llevar, per enganxar aquesta sortida de sol tan maca. Que t'he de dir del Pallars si tot és bonic.

Gatsaule ha dit...

Si que és bonic el Pallars, si. I interessant! En aquesta època clar, a l'estiu ja no és ben bé el mateix...