Retorn a la To: Rialles i Diedre dolomític

Amb en Joan B no hi havia manera de trobar-nos, una mica com em passa amb altres companys dels blogs. Però acaba arribant el dia, i va ser durant aquest pont que es va animar a venir al cingle de la To, per provar l'esquena.

Sempre que em demanen que trii alguna via del Cingle, em costa moltíssim. Totes m'agraden molt. En aquest cas, vaig recordar aquesta combinació que havia fet mesos enrera, i la hi vaig proposar.

Tot i que el primer llarg de la Rialles (a sobre), com la majoria de primers llargs del Cingle, no val massa la pena, si que serveix per a fer-se una idea de la roca, de la molsa i del sistema d'escalada.

Però el segon llarg és molt bo, divertit, amb alguns passos entretinguts, i una magnífica sensació. A més, l'arribada a dalt, té sempre una bona panoràmica, encara que el dia no acompanyi gaire.

 

A dalt, vam rapelar fins a la feixa per encarar el Diedre dolomític, al que tinc una estimació especial. Surt una tirada de 60 m, força sostinguda, amb una sortida explosiva, amb la millor roca del Cingle.

 

Arribats altre cop a dalt, veiem Montserrat al sud, on tot i les boires, sembla que hi fa un temps una mica millor.

Ha estat una bona estrena amb en Joan B, a veure si repetim!