Aquest diumenge el Jortx em va fer una petita demostració d'amistat, i és que per un dia va deixar de banda els seus setens i els seus intents de 8a, per acompanyar-me a escalar.
Vam buscar una via que a ell també li feia gràcia, cosa força senzilla perquè per aquí n'ha fet ben poques, i que el meu braç pogués resistir. Per la meva part volia que fos una via on l'escalada fos bastant natural, poc forçada, i que ens poguéssim repartir les tirades de manera alternativa, i que ell no tingués la sensació constant d'anar a escalar amb un convalescent.
Així que la Cafè, copa i puro, de la Narieda, que ja coneixia de l'abril passat, va aparèixer també de forma natural.
Vam buscar una via que a ell també li feia gràcia, cosa força senzilla perquè per aquí n'ha fet ben poques, i que el meu braç pogués resistir. Per la meva part volia que fos una via on l'escalada fos bastant natural, poc forçada, i que ens poguéssim repartir les tirades de manera alternativa, i que ell no tingués la sensació constant d'anar a escalar amb un convalescent.
Així que la Cafè, copa i puro, de la Narieda, que ja coneixia de l'abril passat, va aparèixer també de forma natural.
El més curiós de tot va ser arribar al peu de via i trobar-nos-hi al Marcel Millet (a sobre), aperturista d'aquesta i d'una pila més. Tot un personatge, que ens va explicar que va obrir aquesta via en estil big wall, i que l'hi va anar molt bé com a entrenament per anar després a la Nose, a Yosemite...
La via continua sent agradable, ràpida, i amb molt bona roca. Dels 14 llargs muntats, nosaltres vam empalmar-ne quatre (2 i 3, i 8 i 9), de manera que en total en vam fer 12 i vam trigar unes 3 hores i mitja, curiosament el mateix que fa 10 mesos (a sota, el tercer).
A més, el diumenge va fer un dia molt bo per a l'escalada, sol i calor fins a l'arribada a l'aresta, on ens vam haver d'abrigar una mica. A part de les ganes que tenia d'escalar, poder-ho fer en màniga curta va ser la cirereta del pastís!
Un dels trams més curiosos de la via és quan flanqueges la barrera de sostres fent una mena de ramonage horitzontal, molt més senzil del què sembla, i que dóna imatges com aquestes.
Els darrers quatre llargs potser són els més bonics de la via, la vegetació va desapareixent, la verticalitat augmenta i la roca encara és més compacta. A sobre, el Jortx fent el tram de 6a i, a sota, al flanqueig de la penúltima tirada.
Després va venir el moment més interessant de la jornada, quan vam anar a veure a mitja baixada al Boig de la feixa, ben instal·lat allà, que no ens va fer gaire por i, fins i tot, ens va convidar a fer la cervesa!
Per si interessa a algú, aquí he deixat el track de la baixada, útil per a qualsevol de les vies d'aquesta cara, que pot ajudar als qui no el coneixen.
Després va venir el moment més interessant de la jornada, quan vam anar a veure a mitja baixada al Boig de la feixa, ben instal·lat allà, que no ens va fer gaire por i, fins i tot, ens va convidar a fer la cervesa!
Per si interessa a algú, aquí he deixat el track de la baixada, útil per a qualsevol de les vies d'aquesta cara, que pot ajudar als qui no el coneixen.
13 comentaris:
Quin paio el miyagui Millet! Quantes vegades ens havia adoctrinat al bulder dels lavabos del càmping...
M'alegro de que el teu braç aguanti, perquè has de signar molts papers, ja, ja, ja...
Dilluns ja tindré la mercancia, ja quedarem :P
A tibar-li!!
Una via disfrutona, sí senyor. Molt bo el track del descens, la veritat és que la baixada es fa llarga i sempre acabes fent el jabalí!!
Si que hem de quedar si, que tinc els papers a punt i te'ls he de passar!
Eduard, la ressenya no és molt elaborada, però ara almenys sabem que anant amb gps, la baixada està solventada!
Felicitats Joan! ja estàs tornant a la normalitat, via llarga, llarga i el braç ha aguantat perfectament no?
com estan els cordinos dels ponts de roca? que han d'aguantar per quan hi torni, que aquesta l'havia de fer just quan em vaig lesionar!
No vas pas veure una altra cordada? éren l'Ivan i l'Anselm companys meus de corda que també la van anar a fer.
De moment els cordinos estan de conya, de fet, no fa ni un any que es va obrir la via.... El diumenge hi havia 3 cordades, nosaltres, el Marcel Millet i una noia, i una altra que anava més amunt i que tan sols vam veure de lluny. Devien ser aquests que dius....
Ep Joan, molt bé. El braç ja el tens totalment recuperat, si no poc li falta, oi? No és una via fàcil i és llarga.
Me n'alegro moltissim
Ara si que la lesió del braç ja està superada !!!
felicitats i a tibar ( però amb molta cura )
Si, encara l'he d'anar cuidant i vigilar on em fico, i sobretot, amb qui m'hi fico! he, he, he,...
Però la cosa progressa ràpidament i el coco encara funciona!
Ondia!
L'Anna i jo teniem intencions de fer-la també diumenge! Haguessim coincidit... quina llàstima.... els del Temps de TV3 ens van enviar al "ponent" "antticiclònic" ... a nosaltres i a una colla més...
I la veritat es que ens la van ficar pel "ponent" i ben en dins....
Un altre dia...
M'alegro saber que estàs bé...
Una abraçada!
Mecatxis!!! i nolsatres per Ager esperant que sortís el sol !!! morts de fred!!!
Guapa via...sobre roca bona!
Ep!! per fer el 6a de dal vas tenir que tibar-li! veig que el braç ja aguanta!!!
Peret, Llorenç, encara no estic com per anar amb vosaltres però espero poder-ho fer ben aviat, que les ganes no falten!!
Una petita pregunteta, el punt d'arribada del track es on veu deixar el cotxe? Es per saber si es un lloc adient.
Gracies.
Ho has endevinat, és el punt més proper a la paret on es pot deixar el cotxe.
Publica un comentari a l'entrada