Rasos de Peguera, una volta singular

Aquest diumenge hem sortit amb la Clara, la Carme i la Queralt per fer-ne alguna amb esquís, la intenció inicial era d'anar cap al Ripollès, però el temps ens ha fet parar a reflexionar. El vent bufava molt fort i les previsions no eren massa bones.

Una segona opció passava pels Rasos de Peguera, els desnivells no són molt grans, ni hi ha grans baixades, però si que permet fer recorreguts interessants per dins del bosc. I dins del bosc mai bufa tan fort el vent.

A l'aparcament el vent també apretava, un vent fort i fred que convidava a quedar-se dins del cotxe.... Així que hem baixat una tros avall per agafar la pista que flanqueja pel vessant sud cap a la Torre dels Enginyers (a sobre).

Ara feia dies que no hi pujava als Rasos,i he quedat força impressionat de la gran quantitat de neu que hi ha!

Quan hem sortit a la carena, encara feia vent, però ja era molt suportable. De fet, durant tot el dia ha anat afluixant i, al final, ha fet una tarda magnífica sense ni un alè d'aire.

Dalt del cim gaudim una estona de la magnífica vista, treiem pells, fem una ullada al Cim d'Estela (a sobre), i tirem avall cap al clot de la Molina.

Al clot de la Molina la primera intenció era baixar pel mig del bosc, però ens ha sembla una mica massa espès, així que hem seguit avall per una pista forestal fins que els arbres ens han deixat una mica de pas (a sobre) i hem pogut fer una baixada ben divertida.

Retornats a la pista, hem acabat de baixar fins un punt on semblava que la pujada seria més o menys còmode, per arribar fins a les Collades.

El bosc estava fantàstic, amb un gran gruix de neu que ens ha permès d'anar trobant el millor itinerari enmig dels arbres, en un ambient molt silenciós. Silenci només trencat per algun estol de pinsans, les mallerengues escampades pels pins i alguna parella de trencapinyes.

Una pujada cansada però molt especial, amb una sensació de trobar-nos en un indret on no hi sol passar massa gent...

Finalment hem arribat a les Collades (a sobre), una ampla zona de pastura situada entre els Rasos de Baix i els de Dalt. Aquí ja hem trobat alguna traça vella i, després, cada vegada més senyals de pas, tant d'esquís com de raquetes. Dalt del Pedró dels Rasos (a sota, amb el Puigmal al fons), ja es notava que durant el dia hi havia hagut molt moviment.

Aquest any cal aprofitar l'abundància de neu per fer recorreguts com aquest, difícils en condicions normals. Si en teniu ganes, a sota teniu el mapa del recorregut, i al wikiloc, el track per gps.