Mont-roig, diedre Blanqueta

Farà cosa d'uns deu dies, amb la Xènia vam anar al diedre Blanqueta de la Pala Alta. Ella ja fa temps que és una potent escaladora, però es dedica de manera gairebé exclusiva al bloc, i sembla que algun bordillo també l'havia fet. Mica a mica, l'hi vaig fer entrar el cuquet de provar via llarga, i finalment hi vam anar.

Les circumstàncies ens van portar al Mont-roig, i vaig pensar que aquesta via s'adeia amb les nostres, de circumstàncies. És una via que ja havia fet en solitari i, per tant, la coneixia prou bé com per atrevir-m'hi a anar-hi amb algú inexpert i amb el braç encara xungo.

La via es pot fer en 6 llargs, que es poden ajuntar i fer-ne només 3 o 4, però com que no em volia allunyar massa, i es tractava més d'anar a disfrutar de l'escalada i de l'experiència, que de córrer molt, al final vam fer-la en 5 llargs.

Els dos primers pugen per plaques amb més vegetació que assegurances, i algun passet el vaig trobar més delicat que la vegada anterior. I és que el coco també l'he de tornar a entrenar...

Després ja et fiques al diedre, on la roca ja és molt més franca i et pots autoprotegir molt millor. Aquest tercer llarg (a les fotos) me'l vaig agafar pel diedre en comptes de per la placa, i és molt més còmode i protegible.

Però el millor de la via és el darrer llarg, un magnífic diedre prou sostingut com per posar a prova la solidesa del meu húmer i la traça de la Xènia (a sobre). Encara que és en aquest petit video (a sota) on demostra que la pràctica del bloc no va tan malament per anar després a escalar!




Tot i ser un dia amb vent i nevades al Pirineu, vam poder escalar ben asolellats i no va ser fins arribar a dalt del cim que vam recordar que encara érem al mes de febrer!