Avui em sembla que molts esquiadors hem fet una mica el mateix: cercar ascensions que minimitzessin el risc d'allaus. Amb la Clara ens hem decidit per anar al Costa Pubilla, i veient la quantitat de gent que hi havia, ha quedat clar que no érem els únics.
El Costa Pubilla (a sobre) és el cim més alt de la serra de Montgrony i recorda una mica al Taga, tant pel recorregut com pel desnivell.
El Costa Pubilla (a sobre) és el cim més alt de la serra de Montgrony i recorda una mica al Taga, tant pel recorregut com pel desnivell.
Hem sortit amb els esquís als peus des de pràcticament el mateix nucli de Nevà, primer per camins i després travessant camps i filats. Es tracta realment d'un itinerari relaxat, una mica de "love ski", per entendre'ns....
Realment comptava amb trobar-hi una mica més de neu, i en millor estat. Però les ventades han fet feina, tan aviat trobaves la neu vella i reglaçada de sota, com unes bones acumulacions de neu ventada, mig encrostada.
Realment comptava amb trobar-hi una mica més de neu, i en millor estat. Però les ventades han fet feina, tan aviat trobaves la neu vella i reglaçada de sota, com unes bones acumulacions de neu ventada, mig encrostada.
L'itinerari és força evident, anar a buscar la carena i enfilar-se fins al punt més alt (a sota, arribant-hi). Bé, al punt més alt no hi hem arribat, doncs el cim és bicèfal i ens hem quedat a la primera punta, des la qual la baixada és molt més agraïda que des de la segona. En tot cas són 2 o 3 metres de no res!
Independentment de si estàvem o no a la punta més alta, la vista era generosa. Només cal veure la parella de ball Pedraforca-Cadí (a sobre) per adonar-nos-en.
Avui la baixada no ha estat de les millors, els que tenim una tècnica limitada patim massa els canvis continuus de neu, sense poder preveure el què et trobaràs. Però això, sempre ho diem, no deixa de ser una anècdota!
A sota he deixat el mapa del recorregut, i al wikiloc el track, encara que no és molt necessari.
Avui la baixada no ha estat de les millors, els que tenim una tècnica limitada patim massa els canvis continuus de neu, sense poder preveure el què et trobaràs. Però això, sempre ho diem, no deixa de ser una anècdota!
A sota he deixat el mapa del recorregut, i al wikiloc el track, encara que no és molt necessari.
5 comentaris:
Amb seny i imaginació sempre es pot trobar una sortida segura i interessant per fer. I de gran bellesa. Això és ofici.
Si sembla una bona opció per aquests dies. Com estava de neu la cara sud?
Si, realment va ser una bona opció per anar fora de la comarca, perquè pel Berguedà també n'hi havia....
El vessant sud estava bé, però la neu no arribava massa avall. Després ho vam pode comprovar des de Castellar de n'Hug.
Ei Joan, aquest és un bon any per fer aquests cims que gairebé mai es poden fer amb esquís, el Costa Pubilla l'he pujat sense neu i sempre pensava que amb neu seria divertit!
Bona elecció.
Si, al final sembla que el risc no va ser tan alt com deien, però també vam aprofitar l'oportunitat d'anar-hi!
Publica un comentari a l'entrada