Darrerament vaig de retrobada en retrobada, la sensació és la d'estar remuntant poc a poc el pendent que l'estiu passat vaig baixar de cop.Avui li ha tocat al Mohawk, aprofitant que estava una mica tou per un gripasso l'he pogut enredar a fer alpinisme montserratí. Perquè avui hem caminat molt més del que hem escalat.
Inicialment pensàvem fer un parell de vies ja que pujàvem fins aquí dalt, però el vent fred ens ha tirat enrera i amb una hem quedat ben servits.
Els Ecos ja és una zona bastant tranquil·la per escalar, però em sembla que l'Anglada-Eli (a sobre) se'n deu emportar la palma.
El Camell dels Ecos ja és ben visible tot just sortir de Santa Cecília (a sobre), però l'aproximació és de que et fan arribar calent al peu de la via. Primer pujar al coll del Migdia, després la canal dels Micos fins a pocs metres del cim i, per acabar-ho de rematar, una canal de baixada fins al peu de via on, sobretot, cal anar alerta de no passar-se de frenada i tornar a Santa Cecília pel dret.Això si, just començar a escalar (a sota, el primer llarg) i ja tens un bon ambient.
L'equipament de la via és curiós. El primer llarg es fa a pèl, i a la primera reunió hi ha 2 espits i un parabolt. El segon llarg (a sobre), només té un espit a la meitat, tot i els seus 40 metres, i de la segona reunió cap amunt, ja només hem trobat burils rovellats (a sota, arribada a la R3).
A sobre podem apreciar la R3 en tota la seva magnificència!El darrer llarg comença anant cap a la dreta de la reunió i agafant el fil de l'esperó, on trobem 6 burils que permeten pujar en A0 còmodament tot i el marcat desplom (a sota).
Del gep del camell es pot baixar en rappel fins a la canal, però és més recomanable de fer un darrer llarg de II/IIIº fins al proper cim (a sota), on un rappel et retorna a la canal dels Micos.Llàstima del fred que feia i que no ens ha deixat de gaudir d'aquesta clàssica tan com hauríem volgut, perquè tot i l'equipament, la bona roca i l'ambient que té, la converteixen en un recorregut especial.
14 comentaris:
Una via molt recomanable! I en especial la variant esquerra de l'últim llarg... "IV+ a negociar" :P
A tibar-li mestre!
Ja veig que trones a estar en forma i et dediques a maltractar alpinísticament parlant al meu germà.
La reunió de burils impresionant, però suposo que per vosaltres és una fantàstica "R".
A seguir així de fort fiera.
Ens veiem!!!
La part d'Ae de l'últim llarg és un 6b d'un pas llarg i bolos molt bons, això si, no caiguis...
A veure si algun dia s'escapen un parell de bolts d'aquests que "andan sueltus" per la cara nord, per substituir algun buril i que "disfrute el personal", com li dieu això?, restauració?... pues eso.
Bona patejada, si senyor!
¡Madre del amor hermoso! Vaya reu la 3º, Gatsaule!
¡Menudo contraste de calidades! ;)
Salu2
Una bona escalada, Mohawk, a veure si ben aviat hi tornem a pujar, cap allà dalt!
Ozzy, aquests burils eren els millors, hauries d'haver vist com estaven els de l'A0....
Si, llàstima que alguns d'aquests burils no s'hagin substituït, almenys a les reunions... Un altre dia agafem l'espitador!
Valdy, pero la roca es muy sólida!
Com t'agrada fer cansar el jefe a les aproximacions!! Suposo que no deuria ser tan greu com a la Barrufets jejejeje
Li vas donar les meves pertinences??
Felicitats per la via bow...quin pati nomésa l'inici eh? Ami el "mure" em va semblar una mica més de 6b...devia anar espantadíssm, com sempre que hi ha aquests burilillos i tal.
NOTA: Nosaltres vam pitonar amb alguna falqueta esmunyidissa, no és cap passada, però et permet fer el primer llarg una mica més tranquil, i igualment ( crec recordar, no ho tinc clar) amb el segon...Vam dur dos o tres claus ( plans i una u curta) i algunes falques de diversos tamanys...també duiem aliens que no vam col.locar.
Saluuuut!!!
Ei bow...em referi als llargs 2 i 3, no a l'1 i 2....
deeewww
Veig que t'agrada el fred, per què el camell és vessant nord,no? Felicitats per l'activitat.
Mmmmm quin gustirrin que em dona la reunió de burils! :D
Amb les poques sortides que portes a la roca, després del retorn, ja te'n fiaves?!
Agradable llegir les teves andançes verticals de nou, com sempre ;)
Osti, Jortx, m'ho vaig vendre! És broma, estava massa suat...
Tranki, més de 6b???? He, he, nosaltres vam fer un clamorós semi-A0, perquè qualsevol es penja del tot en els burils aquells...
El tercer llarg es protegeixi bé amb algun fiend, i al segon es podia posar algun merlet, però el Mohawk va passar de tot!
Mingo, la veritat és que volíem fer-ne una altra de vessant sud, però allà el vent encara era més fort!
No, PGB, si els de la foto estaven la mar de bé! I el coco el tinc bé, això no és problema si la dificultat ajuda, clar!
Es veu molt estècica la via, però l'equipament deixa que desitjar! molt guapa amb molt pati!
aixó si...quines ganes de patir fred!!! aixó de que corria vent per la cara sud es una escusa!!! que tenies ganes de putejar al company i prou!!! je je ej!!
Felicitats per la via Joan!
Llorenç es nota que es fas gran, ara ja només t'agraden els llocs amb parabolts!
Gràcies, Jaume, a veure si quedem ben aviat per anar a córrer!
Publica un comentari a l'entrada