30 de nov. 2008

El Puig Lluent, des de Sant Jaume de Frontanyà

Després d'un dissabte d'hivern, amb nevades al matí i vent intens a la tarda, aquest diumenge s'ha aixecat ben asolellat. Fred però ben serè. Unes trucades i, amb la Clara, la Carme i el Pep, hem quedat d'anar a fer-ne alguna altra pel Catllaràs.

El Puig Lluent (com diuen els darrers mapes) o puig de Faig i Branca (segons els antics), és un cim amb molt bona vista que es deixa fer molt bé des de Sant Jaume de Frontanyà (a sobre). Era un bon objectiu per avui, i em sembla que l'hem encertat.

D'entrada ja ens ha costat arribar a Sant Jaume, amb força plaques de gel a la carretera. I la caminada ha estat tota sobre neu. Hem seguit al GR amb algunes variants, tan per arribar a algun mirador com perquè amb la neu les marques costen més de veure !

Al camí no hi havia ni una sola petjada humana, però ens ha sorprès la gran quantitat de petjades d'animals que hem anat trobant tot el camí: esquirols (a sobre), llebres, guineus, fagines, porcs senglars, isards, cèrvols,....., i fins i tot la d'una gran animal que no hem sabut identificar (a sota).

El camí comença pujant pel bosc, però ben aviat agafa la carena principal que va seguint sempre en direcció cap a l'est. Una carena oberta i molt entretinguda, que amb pujades i baixades et porta fins al Puig Lluent (a sota, al fons).

De tant en tant, continuàvem trobant-ne, de petjades, intentar identificar-les ens ha tingut entretinguts. Tan com els isards i els cérvols que ens hem creuat !

Mentre pujàvem el fred era ben viu, i no faltaven testimonis del vent de nord que bufava ahir, com aquesta rosa de bardissa ben gelada.

Dalt de tot (a sobre), la vista és realment molt bona. Al nord (a sota) les Penyes Altes de Moixeró ens saludàven ben enfarinades.

Més lluny, cap a l'est, destacava el Puigsacalm (a sobre).

Per a possibles repeticions, a sota us deixo el recorregut i, al wikiloc, el track per gps.

9 comentaris:

Mingo ha dit...

Molt guapa, com gairebé totes les que et llegim. Quina sort que no fes vent pq aquí emprenyava força.
Aquelles petjades són un misteri, primer pensava que era el fill petit del Yeti que s'havia perdut pel Bergueda, però no ho tin clar. Vinga a recuperarse.

trepetxu ha dit...

la veritat és que per aquí corren unes varietats ben extranyes...sovint úniques.
Ara que ja no hi han bolets heu tingut la sort de no trobar-ne dels més perillosos...aquets si que estàn en perill d'extinció!
una bona elecció Gatsaule

Gatsaule ha dit...

Mingo, després d'investigar una mica, em sembl que les petjades són d'algú del ram de la geologia, també !

Trepetxu, cada dia anem més pel teu país, ja ho veus. I cada dia m'agrada més !

Joan Baraldes ha dit...

Carai quina passejada més maca i interessant. Les fotos guapissimes

Gatsaule ha dit...

Joan, tu que ets biciclista, el Catllaràs t'agradaria, està travessat de pistes d'un cap a l'altre !

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquest gran animal que no heu sabut identificar...Pot ser preocupant: i si fos perillós?
Jo no goso -no hi entenc prou- aventurar cap hipòtesi.
Salutacions.

enric faura ha dit...

Gatsaule, quin horari té aquesta caminada?

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, em sembla que si que ho és de perillós, només cal mirar al nostre entorn.

Enric, nosaltres vam trigar 4 hores i mitja, amb la neu i sense córrer gaire. Si no coneixes aquestes carenes, no te la perdis !

Pekas ha dit...

Tengo un amigo paleontólogo.. al que le he hecho llegar la foto de esas huellas... a ver si el me sabe dar alguna pista.. ;-))))