El dia que vam pujar a escalar les vies del totxo de Picamill, l'hi vaig ensenyar al Jortx la cara oest del cim del serrat de Picamill i el seu estètic perfil (a sobre). Vam quedar que algun dia hi aniríem aprofitant el seu magnífic trepant.La roca és conglomerat, i ja sabem que autoprotegir-se en conglomerat no és gens senzill, així que seria un bon lloc on anar a comprovar la capacitat perforadora del seu trepant, i poder-hi posar alguns parabolts.
Després de carretejar tots els tripaus, inclòs el trepant, fins al peu de la paret i de decidir per on atacàvem, me l'he carregat a l'esquena i he tirat amunt (a sobre). La via comença per una placa difícil on no hi he posat res, després aprofites algunes mates fins que ja es tomba. Però a la reunió era complexe d'assegurar, així que trec l'aparell, engego i a mig forat fa figa.Bé, no passa res, buscant molt bé trobo lloc per un bon tascó i un alien, munto reunió i faig pujar al Jortx amb la segona bateria. La canviem, deixo l'aparell al mestre, i abans d'acabar el primer forat ja tenim dues bateries esgotades !
Fantàstic, davant nostre unes plaques fantàstiques de conglomerat prou sòlid, i nosaltres carregats amb un trepant sense bateries i una pila de parabolts que ens haurem de menjar !
Què fem ? Tenim poques opcions, o buscar algun lloc per rapelar i marxar o intentar continuar. Així que continuem buscant les zones amb fissures o arbres que ens permetin d'assegurar-nos, tenim confiança en poder trobar un recorregut que ens permeti arribar a dalt.
Però a les fissures la roca és molt dolenta, trencada i podrida, i mentre la dificultat no apreta podem anar continuant (a sota, el Jortx al segon llarg).
Però a les fissures la roca és molt dolenta, trencada i podrida, i mentre la dificultat no apreta podem anar continuant (a sota, el Jortx al segon llarg).
El que havia de ser el tram final del segon llarg acaba amb un flanqueig cap a la dreta molt forçat pel mig d'un sostre. Poso un tascó en una fissureta i un friend més amunt, però quan ataco el flanqueig veig que tot és molt podrit. Netejo, busco alternatives, estudio bé el pas, ho intento i, abans de caure, desgrimpo fins un replà on aconsegueixo de muntar la segona reunió.Puja el Jortx i ho prova ell (a sobre, el pas de sortida del replà, a sota, poc abans del flanqueig), però el pas l'agafa desmotivat i també decideix de baixar.
Així que recuperem el material i ens escapem cap a la dreta en un llarg flanqueig amb algun pas difícil que ens porta fins a la canal. A sota he dibuixat més o menys el què hem fet. Penso que hi tornarem, les plaques s'ho mereixen !
I de baixada, alguna relliscada i algun ensurt com l'aparició d'aquest jortxsenglar:
14 comentaris:
Mal dia per deixar-me el casc a casa......
I això de les bateries m'ha agafat en pilotes totalment..... La segona no havia fet ni un forat després de carregar-la fa uns dies! Algun entès sap què pot haver passat (fred?, humitat?, s'ha descarregat sense fer-la servir?)
Gràcies per la paciència, tot i que per un moment he pensat que la pluja de pedres cap a la reunió no era accidental :P
Defintivament encara em falta molt de rodatge!
Je,je,je... quines coses us passen!
Si la bateria no és de Li+ sempre eprd càrrega, però no ho hauria de fer tan ràpid... crec recordar d'un Bosch 24v de l'any de la picor, que en un mes se'ns van descarregar...
A la pròxima segur que triomfeu!!
Aquestes coses abans no passaven, amb els buriladors només havies de preocupar-te de menjar un bon plat d'espaguetis per poder fer els forats....els nous trepants amb les bateries de liti aguanten la tira sense descarregar-se.
Serà qüestió de tornar-hi.
Salut i piles!
La veritat és que no me'n refiava massa i portava l'espitador, però que només el portava per poder rapelar si ens quedàvem tirats al mig del no res, tan sols duia dos espits !
Però ja tenim localitzades unes plaques genials, i el proper dia ens deixarem d'ètiques, ens despenjarem des de dalt, i equiparem una línia que mereixi la caminada fins allà !
Pots estar-ne segur :)
Carall si que sona xunga la historia...tot podrit i mala roca...quina por Joan ! tornareu per acavar la feina? però ataqueu des de baix que si no no te gracia!
Ostres quin pal lo de les bateries!, maza, mandril i broca i a fer se un fart de picar. Es triga més però, no deixa aquesta sensació d'impotencia de les bateries descarregades.
Te bona pinta...ja explicareu
salu2
flx
Ostres Joan!!! digues quin model de trepant i quines bateries portaveu!!mes que res per que a ningú li passi el mateix!
llestima de la roca...es veia maca la linea!
ara que tu també t'estàs convertint en un expert en roca mediocre!
Llorenç! No crec que ni la marca ni el model del trepant tinguin res a veure amb el que va passar.
De fet les dues bateries (que no són ni de Li+ ni precisament noves) feia un mes que me les van passar carregades i jo no les havia tocat; i amb la primera havia fet algun forat i tot.
Suposo que això combinat amb el fred i la humitat que hi havia en aquest moment va fer que les bateries fallessin.
Per si fós poc, l'he provat sense carregar-lo ni res ara a casa (amb les mateixes bateries gastades de la sortida) i m'ha funcionat.
O sigui, jo començo a pensar que potser les condicions meteorològiques hi tenien alguna cosa a veure.... o potser no....sóc bastant ignorant en aquest tema!
Ei Gatsaule!!
Felicitats per l'intent, doncs intentar-ho ja és un gran pas (que molts no ens atrevim a fer!!). I felicitats per tirar a munt, amb trepant sense bateria inclòs!!
Eiiii Gatsauleee!
Caram! En Jortx sí que ha de tenir la closca dura! Amb aquella roca i sense barret..bufff!
dues coses..bé una...ja sabeu que mi pLIM amb el tema de la esportiva i la tradicional...feu el que us roti...
prò la veritat es que en vies de diversos llargs a mi sempre m'ha fet cosa despenjar-me...amb les bateries recarregades és molt diferent pujar per sota que `per sobre..incús si ets una mica prudent pots acabar obrint una via esportiva però per baix..el plaer és molt mñes gran i generalment la via queda millor, sobretot si no és al límit de les teves possibilitats..un parabolt als peus sempre dóna molt més per sortir en lliure que un tascó en roca cutre.
Si em permets, amb confi, us passo uns consells...bé, més que consells uns "aprenentatges" que vam tenir obrint vies per baix.
Trepant o trepant manual: N'hi ha..de la Lucky, per SDS..no us ho recomano si voleu anar en lliure. El Manual és util en big wall, on el que fas és posar-ne a les reunions i poca cosa més..i després per a broques menors si cal posar rivets d'Ae...per equipar-obrir millor a bateria.
Com assegurar-se...? depèn...en funció de la dificultatq ue estimis i les possibilitats de col.locar assegurances per penjar-te...en tot cas DUR-LO AL DAMUNT LIMITAAAA!!!. és recomanabe deixar-lo penjat de un fifí en la darerra assegurança ( ojo am caigudes i tal), de manera que quan arribes a un punt on taladrar, només l'has de estirar ( o arrossegar), els metres que hi ha fins l'assegurança...et permet "forçar" més.
Mola pujar amb un petit menú de catxarrets per penjar-te..un clau de cada, algun de menut, un joc de gantxos, dos ploms de cada mesurs ( petis, grans i horitzontals, i una bossa de magnesi amb quatre falques de diversos tamanys)..així pots escalar, col.locar quelcom per pènjar-te, remuntar la màquina, taladrar, col.locar l'assegurança, treure el catxarret i el tens de nou..no esta smuntant u llarg de catxarrets sinó que els uses CADA COP que pujes. evidentment si hi haun lloc on enlloc de taladrar deixes un clau o friend..pos has de ferq ue et passin per la auxiliar allòq ue vas deixant a cada punt...
Si ets molt lolo obres al rotpunkt...si tens molt de temps obres en creu vermella ( cada vegada que taladres et penes, et baixen i treus la corda..tornes a començar i al final encadenes el llarg, i l'últim tram a vista)..és una mica absurd però en esportiva, i sobretot en "clean" és un joc curiós.
Per al conglomerat tou millor 12mm a les reunions, i com en el gel, millor sortir en diagonal que recte amunt per les coses que cauen...
Vinga va que la torre de la foto té una pinta boníssima i la dificultat la feu amb una mà als nassos..heheheh..i sinó doncs cap problema..faltaria plus...
Salut i anim..a obrir!
Collons Oriol, això més que un comentari és una lliçó ! M'ho apunto !
La veritat és que mai he obert per baix amb màquina, va ser el primer intent i ja has vist el resultat. Fins ara tot el que he fet sempre ha estat amb espitador, però en calcari que té moltes més opcions per assegurar-te i els espits només són un opció molt de tant en tant.
Allà hi ha unes plaques de conglomerat molt sòlides, a veure si quan hi tornem aconseguim d'encadenar-les des de baix !
Ah, i la màquina era una Makita, que no és tan potent com les altres però té l'avantatge que pesa molt menys.
Caram..una makita..diuen que és elq ue duen els lolos per obrir a sac..però creia que era més petita...
Quin nivell bous!
Anim amb l'obertura/equipament.
En conglomerat és més dificil..especialment si és descompost...en conglkomerat dur sempre hi ha possibilitat de col.locar un gantxo, un plom....en roca tova la cosa canvia..no sé, ja direu!
saluuut
Publica un comentari a l'entrada