Com ja ens han anat explicant els Kutrescaladors i el Pescador d'Estels, aquest diumenge ens vam trobar una bona colla per inaugurar la línia que ells han obert al vessant sud de la serra de les Canals, damunt mateix d'Oliana.
9 escaladors 9, que ens vam repartir en tres cordades sobre la mateixa via: Sol de Mitjanit. A part de fer-hi les primeres ascensions, teníem la idea de netejar-la de roques trencades. Una bona idea si anaves a la primera cordada, però no gaire pels que estàvem a la tercera !
A la primera anàven els aperturistes, a la segona la supercordada femenina, que va haver de prendre molta paciència, tant amb els del davant com amb els del darrera. I finalment els arreplegats, un francès, la Marta de Cardedeu i un muntanyenc despistat.
La roca és un conglomerat millor del què sembla, similar a l'aresta del Rumbau (a sobre) i ben diferent de l'aresta Idíl·lica. Els fòssils ens indiquen clarament que els còdols són bàsicament del Secundari (a sota, un motllo de bivalve).
Cal felicitar i reconèixer als aperturistes la gràcia en trobar el millor itinerari en el caos del vessant sud de la serra de les Canals, que no sembla senzill. Ara que coneixent-los, penso que potser va ser per casualitat.... A sobre, el Pere i l'Anna tanquen la primera cordada, i la Raquel obre la segona. A sota ja veiem tot de gent escampada pels llargs del mig.
Per la meva part, vaig poder gaudir de la companyia de la Marta i l'Adrien (a sobre arribant a la cinquena reunió) tot el dia, i d'innombrables voltors (a sota).A sota, la Lu i la Raquel esperant als darrers.
Però anar tanta gent, a part de les rialles i les bones estones passades, també te els seus inconvenients. Així que vam acabar baixant molt més tard del què teníem previst (a sobre, inici dels rappels), arribant de fosc al cotxe.
Ens veiem a la propera inauguració, o potser abans !
Ens veiem a la propera inauguració, o potser abans !
5 comentaris:
Joan quina festa! us ho veu passar bé pel que veig, espero que haureu deixat la via neta, neta, per a que la podem anar a repetir!
Caldrà però no adormir-se no? ja que a la que faci calor allò deu ser un forn...
Ei, que això d'anar amb romeria te molts inconvenients... però en te tants de bons que val la pena, eh!!! Je, je!!
A la propera, que sigui amb dissabte, així no tindré hora de tornada a casa!!
Fins aviat!!
Bones Joan!! romeria es poc!
feia cosa veure tanta gent per la paret que dies abans havia estat solitari i silenciosa, sols amb els cops de martell i la caiguda de pedres fent neteja que et posaven els pels de punta!
Ara falta que es repeteixi per donar-li una netejada final...i alguna ploguda!!!així eliminarà la mica de terra que ha quedat en alguns passos....
La propera cap als ports!
Aquesta serra de les Canals sembla molt bonica, té un cim interessant. Hi poden anar els excursionistes no escaladors? Té algun accés més o menys fàcil?
Serra de les Canals, país de voltors i d'algun escalador extraviat. Potser s'hi puja pel darrera, caldrà anar-ho a veure, però havent-hi una creu....
Una bona trobada, a veure si quan repetim t'hi apuntes, Jaume !
Publica un comentari a l'entrada