Aprofitant que la feina m'ha portat per aquests verals mig oblidats del Solsonès, he recuperat les entrades que va fer l'Edunz sobre la paret de Riu Lacó, amb informació exhaustiva de la zona i les vies. A part de la curiositat de conèixer-la, la seva curta llargada m'anava bé ara que les tardes no són massa llargues.Finalment ha resultat ser una zona molt maca, amb roca excel·lent i tranquil·litat garantida. Amb l'avantatge afegit d'estar poc equipades però amb moltes possibilitats de fer-ho.
Tot i les poques hores, he pujat la Regal de Reis (60 m, V+) en una sola tirada i, després, el primer llarg de l'Aurora Boreal (35 m, 6a). A sobre he dibuixat el recorregut aproximat de les vies.
Així que he tret la pols al silent partner (a sota) i he sortit a patinar per aquestes magnífiques plaques i fissures en una excel·lent roca calcària (a sobre, a la meitat de la Regal de Reis. La placa llisa de sobre el matoll és el flanqueig de V+).
Dalt de tot hi ha una instal·lació de reunió i rappel (a sobre). El primer rappel de 30m et deixa a la primera reunió de l'Aurora Boreal, d'aquí un segon de 30 m, et deixa a uns 5 o 6 metres de terra, així que millor anar amb cordes més llargues !El primer tram de l'Aurora Boreal l'he trobat força dur per la dificultat descrita, el V l'he patit i al V+ quasi no passo, uff ! (a sota, al primer lloc on he pogut reposar de peus). Després es torna més humana fins la reunió, però la roca és sempre extraordinariament compacte.
A sota us deixo una panoràmica de la paret, amb el pany de les dues vies al mig, tal i com es veu des de la carretera de Solsona a Odèn.
10 comentaris:
ei! molt bé! ja veig que t'ha agradat el lloc. El pas desplomat de l'L1 de l'Aurora nosaltres no el vam fer, vam passar per la variant de la dreta... ni em broma és V+... tota aquella via els graus van bojos, cosetes de l'oberturista...
salut!
Bones Joan!!!!!
aarrggggggggg!!t'has adelantat!!!!!! amb les ganes que tinc d'apropar-m'hi!! gracies!!! sembla que la roca es molt bona! tant en les teves fotos com en les fotos de l'Edu!
A veure si algún finde pujem a Sant Llorenç i ens hi apropem a fer-ne un parell!!
Que veo, veo...silent partner! ;)
Salu2
Ei joan! ara feia temps que no veia aquest amic teu...el tenies abandonat pobret... avui vaig jo sol aviam que faig! aviam si m'enrecordo...
Edunz, em va agradar molt la zona, i si fos més alta la paret, encara m'hauria agradat més. Quina roca més compacta !
Kutres, aviseu quan pugeu, que tampoc estic tan lluny. I la paret la teniu a 20' de Sant Llorenç !
Si, Vlady, lo has probado ?
Miquel, igual que tu prefereixo anar acompanyat, però a vegades també fa companyia, l'amic silenciós !
El dia allarga, en Joan te temps i torna a treure el silent partner a treballar.
Com diria en Maragall de Polònia: Que cabroooon!!!!
Em molaria provar el trasto aquest! :P
Joan d'això s'en diu aprofitar les oportunitats! bona activitat i solet!
Però buenoooooo!!! Suposo que després de la rumeria de diumenge necessitaves retrobar-te tu sol amb la paret... je, je...
Gatsaule, ets un home amb sort... pots escalar el cap de setmana, i a més a més entre setmana... que no trobes gent? Doncs hi pots anar sol... Enveja, envaja sana que em fas!!
PGB, el dia que coincidim el porto i el proves. Ja veuràs que la sensació que dóna és molt bona.
Jaume, no et quexis que tu tampoc pares !
Raquel, les oportunitats no es poden deixar escapar, i menys en un lloc així. Però quan escalo tot sol, tot i les sensacions intenses que es tenen, mai és el mateix que anar amb companys.
Joan, fet!
Publica un comentari a l'entrada