Plecs del Llibre: via Francesc Casanovas

Aquest dissabte, amb la Lu, vam tenir la mala idea d'anar a Montserrat, concretament als Plecs del Llibre. I dic la mala idea perquè la realitat és que ens vam pelar de fred. Però la possibilitat d'anar a la Francesc Casanovas va tenir més força que els núvols que tapàven el massís i que, contràriament a les previsions, no van deixar-nos en tot el dia.

A dalt he deixat una ressenya aproximada de la via, més o menys semblant a les que corren per internet. Cal dir que la via és molt maca, està ben equipada i que la roca és extraordinària. Tan sols sorprèn una mica el darrer llarg, que va pel lloc més difícil a la dreta de l'aresta per intentar no trepitjar la clàssica i oblidada Aresta del Sol.

Això si, per anar-hi vam seguir els consells que donen a l'antiga guia dels Ecos d'en Rodés i en Labraña (paràgraf a sota), i vam agafar els peus de gat.

El primer llarg puja fàcilment fins a una balma, on comença un llarg de placa d'aquells tan bonics que ens regala de tant en tant la roca montserratina: fi, vertical, ben assegurat i on cal anar buscant les millors preses a dreta i esquerra. Encara que amb el fred que feia costava de trobar-se els dits !

A sobre se'm veu a mi a mig llarg, i a sota a la Lu poc abans d'arribar a la reunió.

El tercer comença explosiu (a sobre, la Lu iniciant-lo), però es va tombant i l'escalada es torna bonica i senzilla fins la R4. Després arriba el llarg clau, amb un pas obligat de 6a on flanqueges cap a la dreta directe al buit, just entre el quart i el cinquè espit.

Vaja, penso que és 6a, perquè només el vaig poder superar després de mirar-lo bé i patir una lleu caiguda. Clar que sense haver llegit la història de terror al blog del Jaumegrimp i el fred intens, potser no m'ho hauria mirat tant i la cosa hauria tingut un millor final.

En tot cas, el llarg és compacte i vertical però amb molt bona presa i només afluixa arribant a la reunió (a sota).

Un rappel fins al peu de l'Aresta del Sol (a sobre, a l'alzina on comença), i ja només cal seguir la carena i el camí pel bosc fins retornar prop del peu de via, aturant-nos a gaudir de la meravella dels Plecs del Llibre (a sota) amb la magnífica Aresta Arcarons la dreta de tot.