L'estiu del 2006, tres amics que teníem ganes de celebrar d'alguna manera que feia 30 anys que sortíem junts a muntanya, se'ns va acudir la possibilitat d'anar a fer alguna de les grans vies clàssiques de les Dolomites i fer-ne una pel·lícula.La via escollida va ser la Dibona de la Cima Grande, i l'Albert es va ocupar de tot el tema pel·lícula, del guió, de la filmació i del muntatge, de manera que la pel·lícula resultant ha acabat sent la seva visió de la vida i la nostra de l'escalada.
"Per on es va ?" no és la típica pel·lícula de muntanya o d'escalada, no té res a veure amb els documentals habituals. L'Albert ha sabut muntar una fusió entre l'experiència personal, amb ullades enrere al nen que ja no és, i els seus somnis d'adult. Una fusió entre la ficció i el documental que la converteix en alguna cosa que tots ens podem fer nostra.Penso que el guió i una música molt encertada fan que els 30 minuts de durada es facin curts.
Si teniu ganes de veure-la, aquest dijous 14 la passen al Centre cultural la Farinera del Clot (Gran Via, 837 de Barcelona) a 2/4 de 9 del vespre, en l'onzena mostra d'audiovisuals i fotografia de muntanya. També la podeu gaudir aquest divendres 15 als locals del CEC (Paradís, 10) a partir de 2/4 de 8 del vespre, en el 50è certàmen de videofilms amateurs.
Els propers passis previstos de la pel·lícula seràn el divendres 29 de febrer a les 9 del vespre als locals de l'Agrupació Talaia de Vilanova i la Geltrú, i el dijous 17 d'abril, sembla que a les 10 del vespre, al Palau Cafè de la Seu d'Urgell.
A tot arreu l'entrada és gratuïta i si us animeu, sereu molt benvinguts !
9 comentaris:
Fiera! Jo no vindré perquè ja me la sé, però he de dir que hem va semblar molt bona la peli... amb aquells flashbacks mar-esmenyo...
Ens veiem!!
Ep Joan, a mi tambe em va agradar molt la peli. Lo millor el crawl pel mediterrani desti Dolomites! :D
No, va ser una peli divertida, i la teva faceta d'actor es prou bona ;)
Ostres amb el richard Gere del Berga! a veure si encara guanyareu algún Oscar!.....
m'agradaria poder venir....a veure com tinc el tema de la feina i puc fer algun escaqueo!!!!
Ep!!!! la foto de la Piccola espectacular!!!!!!! i pensar que jo hi he pujat!!!!je je ej quin pati! i mira que es fàcil...menys el pas "zmondy"!(o algo així)
felcitats per la pelicula!!
Renoi Joan, tens cops amagats! no deixes de sorprendrem, em faria molta gracia veure la película, ho hauré d'estudiar. Felicitats pels 30 i escaig anys d'activitat muntanyenca del trio! la munyanya uneix!
Gràcies pels comentaris, espero que les projeccions vagin bé !
Kutres, suposo que això del Richard Gere ho dius per l'edat, no ?
je j eje!!! ho deia pels cabells blancs!!!!!je je ej!!!
Bromes a part....quina enveja!!! a nosaltres ens va quedar pendent aquest estiu la Dibona...igual aquest estiu...però encara s'ha de parlar!
Gastaule: "chapeau".
Aquest vespre he anat al CEC a veure-la amb la dona.
Téns raó, no és el típic documental:la barreja vida-records-il·lusions i la muntanya, en un tot, li dona la consistència d'allò experimentat, d'allò viscut.
Més enllà del discurs fílmic, et felicito efusivament i sincera per una gran sort que téns: no és gens fàcil de tenir companys així i tants anys.
Però com que això és la meva opinió i no un afalac, deixa'm dir-te que a la banda sonora hi he trobat a faltar una mica de Smètana o Wagner.
Per molts anys.
Hola Joan, amb tants bons comentaris es farà llarga l'espera per veure-la. A més, quina enveja! fa tres anys vam estar 2 dies esperant que deixes de ploure per fer la Dibona i al final re de re, cap a casa...
Ens veiem a la Seu!
Xiruquero, celebro que t'agradés i ja portaré els teus comentaris musicals al cineasta !
Xavi, la Dibona és una gran via que encara que et pugui sembla fàcil segur que la disfrutaries.
Publica un comentari a l'entrada