Mitja volta a l'olla de Sant Julià de Cerdanyola

Aquest diumenge al matí vam anar amb la Clara a caminar pel Catllaràs, volíem fer la volta a l'olla de Sant Julià de Cerdanyola (PR-C 129) però, entre que ens hi vam posar massa tard i que volíem ser a dinar a casa, vam acabar fent només la meitat que no coneixíem.

Sant Julià és un nucli realment bonic (a sobre), situat en un altiplà penjat damunt del Llobregat semblant al de Malanyeu o la Nou. Just començar a caminar, i al fons ja ens apareix el Pedraforca que ens ensenya les vergonyes en forma de poqueta neu (a sota).

El camí l'agafem en direcció sud, i va travessant les fagedes de l'obaga (a sobre) fins arribar a la carena principal que separa Sant Julià de Malanyeu (a sota), on destaca la bonica roureda de la solana. Un camí que va resseguint la carena pel seu fil i, que a estones, és espectacular sense ser difícil. Fins i tot un ramat d'isards es creua davant nostre fent cas omís a la presència de caçadors exterminadors de senglars.

Els caçadors ocupen tota la solana en clara actitud bèlica i fan que descartem el camí del Mal Pas, per on es disputa una mena de duel OK Corral entre caçadors i senglars. Així que seguim el PR per sota la paret de la Clusa fins al coll del mateix nom.

Aquest darrer tram el trobem ben gelat (a sobre) i el travessem lentament patint per la possibilitat d'haver-nos de menjar l'arròs covat ! Així que baixem directament cap a Sant Julià per tornar a casa.