21 de gen. 2008

Terra de Nòmades als Pollegons

Per anar temptejant el peu, aquest dissabte ja tocava fer-ne alguna de llarga, així que amb el Mohawk i el Jortx vam anar als Pollegons a veure com es portava fent la mítica Terra de Nòmades.

El recorregut dels primers llargs es veu a dalt, tot i que a Onaclimb hi trobareu una ressenya molt més seriosa de la via.

Per mi, el primer llarg de la via és el més dur, sobretot perquè és el més obligat. Un pas llarg i obligat de 6a, o 6b sense A0 (a sobre, el Jortx resolent-lo), em va tenir una bona estona patint fins que no vaig trobar la presa clau. Després ve un tram llarg i desequipat de semi-xemeneia, on ja només hi va patir el pobre Jortx que anava de primer ! Aquest tros a mi em va agradar molt.

Des d'allà vam veure una cordada que pujava per la Tuaregs de la Palleta (a sota). Tot i tenir l'excusa que no hi ha cap senyal de prohibició d'escalar entre gener i juny, més valdria no fer-ho. Ara és l'època en què les rapinyaires comencen a fer els nius on pujaran les cries, i la presència d'escaladors només fa que espantar-los i fer-los abandonar els ous o els menuts, que acaben morint de gana.

El segon llarg (a sobre, el Mohawk iniciant-lo), comença dur i desplomat però amb bones preses. Continua millor en un tram de fissura molt bo que es va estrenyent fins una bavaresa que t'obliga a fer un pas estrany per entrar a la reunió.

En canvi el tercer (a sota, amb el Jortx) es deixa fer molt millor, tot i tenir la roca més trencada.

Res a dir del quart llarg, 6b dur i assegurat amb claus (a sobre, el Mohawk passant de la lesió al dit i traient-lo molt bé), o un senzill A0 amb una sortida fàcil fins a la reunió.

Dos llargs mes et deixen dalt de tot, dos llargs de 50 m sense res posat, però amb la possibilitat d'enllaçar alguna savina (a sota, el Mohawk entrant a la cinquena reunió).

Des de dalt, vista fantàstica de la zona de la Plantació (a sobre), amb una cordada que surt de l'Aresta Ribes, precisament el darrer lloc on em vaig lesionar !

Una caminada de 30 m, dos rappels curts i un de llarg i volat (a sota) per la via Son de la llarga, ens van retornar a la canal i al cotxe. Amb el turmell menys adolorit del què pensava.

10 comentaris:

Jortx ha dit...

Patir a la semi-xemeneia és poc! Quan tenia el parabolt a tocar i la maleta (perdó, motxilla) se'm va empotrar i no podia tirar amunt, ja em veia volant fins a sobre d'aquell tou arbre... Qué miedo por dió!

Va valdre la pena per això! Bonica via, encara que a mesura que pugis es vagi podrint...

Quina és la següent?¿

Llorenç ha dit...

Mmmmmm.....crec que no m'hi veurant a mi per aquesta via!!! i mira que te bona pinta...però tothom hi pateix molt!!!
Sols em queda enganyar a algun "amic" per que tiri de primer!!

Mohawk ha dit...

Doncs a mi m'agrada molt aquesta via. Juntament amb la Haus de la Mòmia és de les poques que he fet més d'un cop... Amb un parell de friends mitjans no es pateix gens!! Però el Sibucot del Jortx no volia portar més pes, ja,ja, ja... Agradable dia amb una bona cordada!!

La pròxima?, doncs a mi em motiva la Non regressed Band a les Garrigoses, us hi apunteu?

;)

Jortx ha dit...

Jo no hi he escalat al Serrat de les Garrigoses, o sigui per mi faaale! Però diria que ara hi ha restriccions per aus...

Per cert, us van arribar les meves afotos?¿

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!!
Ja saps que per mi va ser una gran via!! I que en el primer llarg hi vaig passar por... en el primer tram del 6a obligat... però en el díedre no, que jo hi vaig posar varis friends. Tela el coco d'en Jortx!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Joan, vaja trio us vau juntar! esteu fets uns màquines, com va anar diumenge? suposo que aviat ens en faràs cinc centims.

PGB ha dit...

Guaitels! Als de la Aresta Ribas els estava controlant jo també... des de la Vinya Nova :P

Quan vem arribar-hi ja em va semblar que el 206 vermell era del Jortx, i em sonava haver llegit algun post on feieu algun comentari de trepar junts el finde... Casum dena, veu vibrar a tope! :P Aquesta la tinc pendent!

Gatsaule ha dit...

Una via per tornar-hi quan estigui altra cop en forma, i realment molt recomanable. Excepte el tram obligat del primer llarg, la vaig disfrutar molt i amb molt bona companyia. Aquesta de les Garrigoses ja la miraré.

Raquel, després de veure com escales estic convençut que no et va costar massa la via. El segon cop, vull dir...

Jortx, si que vaig rebre les fotos, però he anat de bòlit de feina i encara no he tingut temps d'enviar-vos les meves.

Jaume, et vas perdre una trobada magnífica ! A veure si demà tinc temps de penjar-la.

PGB, a veure si anem a fer alguna via llarga !

jclaramunt ha dit...

Deunidó la via que vas triar per anar-te recuperant! Jortx, sempre et fan patir eh!!! El jovent a davant!

Xavi ha dit...

Hola Joan!
Quin bon retorn a l'escalada; bona companyia i bona via.
Nosaltres al final vam fer una expedició pesada (11 grimpaires) per veure les obres de reequipament de la placa Sibarit, que feia anys que no hi anava. També ens ho vam passar molt bé.
I la Rèdrum què? Segur que vau disfrutar molt. No treballis tant i a veure si penges les fotos de cap del Ras.
A reveure!