Tot i tenir encara el turmell adolorit, aquest diumenge ja no vaig poder resistir més sense sortir a muntanya, sobretot sabent que feia un parell de dies que havia nevat. Així que em vaig calçar les botes, ben apretades al turmell, i em vaig anar a asolellar als Rasos de Peguera.
El dia era estrany, amb temperatures suaus però amb un aspecte gris i hivernal. Vaig començar tranquilament per la pista nevada que porta cap als Rasets, i ben aviat se'm va obrir la vista cap a la plana. Per damunt de la boira destacava el Montcau (a sobre, recordant formes més càlides) i, ben a prop, Montserrat (a sota).
Fins al cim de la Torre dels Enginyers el camí és còmode i planer, veig que el turmell va responent i m'animo a pujar al Pedró dels Rasos. Cap al nord la vista ens ensenya la muralla que tanca el Berguedà pel nord (a sobre), d'esquerra a dreta les Penyes Altes de Moixeró, la Tossa d'Alp i el Puigllançada.
Al sud i ben a prop, un Cim d'Estela ben nevat (a sota).
Dalt del Pedró se m'acaba la tranquil·litat, allà ja hi arriba molta més gent des de l'aparcament. Alguns esquiadors intenten de baixar amb penes i treballs per la neu pesada. Darrera queden la Torre dels Enginyers i els Rasets (a sobre) amb el Matagalls al Fons.
I al fons albiro la paret de Canalda (a sota), i penso que algun dia hi tornaré.
I al fons albiro la paret de Canalda (a sota), i penso que algun dia hi tornaré.
Tot i tractar-se d'un recorregut senzill i conegut, a sota us deixo el recorregut per si pot interessar a algú. Senzill, però sempre interessant.
10 comentaris:
Bona sortideta i millors fotos :)
Aixi m'agrada, sense rancunies amb Canalda ;) A mi tb m'agradaria anar-hi a fer alguna via ;P
És ben bé que no et saps estar quiet eh?!
M'han convidat a la Terra de Nòmades, allà podem negociar una altra vegada la següent de Canalda! Tot i que fa temps que la tenim decidida tots plegats :)
PGB, hi podem anar quan vulguis, fins i tot et deixaré passar al davant.
A la Terra de nòmades no sé si estaré gaiure a l'alçada, però anant amb vosaltres és com una assegurança a tot risc !
L'assegurança tot risc és l'indi, i no pas el cagamànecs d'Avinyó ;)
En prenc bona nota de l'excursió Gatsaule, que tanmateix és molt interessant. En aquest cantó no hi he estat. Per a tu passejada, per a mí excursió, que vaig més poc a poc. Quan de temps vas esmerçar? (multiplicaré per dos i així sabré el meu temps).
No he sabut localitzar als mapes, el que adjuntes i el de l'Alpina, la Torre dels Enginyers, on és exactament?
Saps de què li vé el nom?
Fins aviat, salutacions.
Tot i anant poc a poc i amb la neu, vaig trigar menys de dues hores, per això parlo de passejada.
En tot cas no hi vaig amb el mapa de l'Alpina. Per sort no passa en tots els fulls, però el dels Rasos de Peguera és el pitjor mapa que he vist mai. entre altres cagades importants, marca la Torre dels Enginyers i el Roc d'Auró com un únic cim, i estan separats per un estimball !
Al mapa que adjunto de l'ICC es veu clarament la diferència.
I amb el tema del nom no et puc ajudar.
Ara em fixava que el mapa de l'ICC també té errades, però almenys són nomès toponímiques. Posa el coll de la Creu del Cabrer, que és on vaig començar a caminar, a les Collades, i també assenyala erròniament el Roc d'Auró.
I després els estranya que ens enamorem dels mapes francesos !
Hola Joan! celebro que el peu vagi millorant, aviat a tornar-hi, ànims!
Perfecte, així una matinal de quatre horetes i a dinar, si pot ser al Xalet del Rasos.
Aquesta me la guardo per a la primavera.
Ostres, això que dius del coll de la Creu d'en Cabré ja m'ho va semblar, però, és clar, vaig pensar que anava errat, no era pas pensable un pífia com aquesta.
Aquesta foto que has posat de la Torre dels Enginers impressiona.
Gràcies per tot Gatsaule.
Joan, estic d'acord amb tu que els mapes de l'Alpuna acostumen a ser força dolents. Jo els faig servir d'estovalles..........
Publica un comentari a l'entrada