Cap del Ras, via Redrum

Baixant de Montserrat, després d'una rentada exprés en un indret que no puc explicar, vaig enfilar cap a Ager on havíem quedat de trobar-nos una bona colla. Acompanyant a la Raquel i a la Lu, que es despedien del Jaumegrimp amb qui havien coincidit per casualitat i que no sap el què es va perdre, vam anar a esperant a la resta: el Pescador d'Estels, els Kutres, el Kletterer, el Marcel i el Blai.

En total, 9 escaladors/es per fer-ne alguna pel Cap del Ras del Montsec. Sopar, cerveses, ball a l'envelat i una gèlida nit prop del peu de via. I al final 3 cordades de 3, dues a la Redrum i una al Tercer Hombre.

A mi em va tocar anar a la primera cordada, amb el Pere i el Carlos, que vam començar la Redrum (a sobre, recorregut aproximat i l'esquema de www.ressenya.net).

Reconec que el primer llarg em va superar, va ser un inici dur on vaig fer més A0's dels que preveia, tot el contrari del Kletterer (a sobre, a la primera reunió amb el Pescador), o de la Raquel (a sota, a mitja tirada).

En canvi vaig trobar molt disfrutona la resta de la via, tot i tenir algun pas complexe. Així el famós flanqueig del tercer llarg (a sobre, jo mateix negociant-lo) em va semblar espectacular però més senzill del que aparenta.

I el quart (a sota), tot i la finor del començament, és variat i entretingut.

Per l'orografia de la via vam anar perdent contacte amb la segona cordada (Raquel, Lu i Marcel), però no amb la dels Kutres i el Blai que estaven al Tercer Hombre (a sobre, l'Aspavil a la segona reunió).

El nostre cinquè llarg és una autèntica meravella, sostingut, roca boníssima i una bavaresa de somni (a sota, el Pere Pescador iniciant-la). Tot això sense depassar mai el Vº !

Després de la feixa i d'un llarg curiós i poc equipat en comparació amb els altres, venen els dos darrers. El vuitè té força trams d'artificial (a sobre, el Kletterer i el Pere a l'inici), que sembla que es poden forçar i surt 6c (segons la Raquel).

El darrer, en canvi, comença amb sostre fàcil i acaba per una placa compacta o molt compacta (a sota, el Pere al darrer tram), amb una llastra al mig que sembla que t'hagi de tallar els dits de tan esmolada com és.

I a dalt de tot, relax i estiraments mentre esperem a la resta i ens podem fer una bonica foto de cim (a sobre). Crec que sobren comentaris, per saber com ens va anar tan sols s'ha de mirar la cara que tenim tots de satisfacció !

Després, fem la baixada cap a la pista, on comprovo que el peu aguanta, i amb una passejada arribem als cotxes (a sota, cara al sol ponent).

La darrera llum del sol il·luminant la paret (més avall) ens mostra que ben aviat hi haurà lluna plena.