Torrent de la Coma Baixa

Aquest dilluns a la tarda ha canviat el temps, tots ho estem vivint, però a vegades la tossuderia en un projecte té premi. I a mi em va tocar ahir a la tarda.

Em mirava Montserrat des del Bruc amb ganes d'anar al torrent de la Coma Baixa i degustar-lo sencer, mentre plovia i pedregava, sense saber si deixar-ho per un altre dia. Tot plegat, em va semblar intuir que la cosa afluixava i es asserenar de cop (a dalt). Tot i que ja es veia que la pluja podia tornar (a sota) i que les roques i les mates regalimaven aigua, vaig decidir-me per anar-hi a treure el cap.

En aquestes fotos podem veure l'aspecte d'aquest torrent/canal, potser més fàcil que el Joc de l'Oca però molt més llarg i bonic. En la guia "Vies ferrades i camins equipats" el descriuen així: "Val la pena ja que descobrireu un itinerari majestuós, un ambient relaxant i un paisatge admirable. Un prodigi!".

No cal que digui que ho comparteixo plenament. A sobre podem veure una de les olles de la ruta, i a sota, un de tants ressalts que cal anar superant.

En molts llocs la calamarsa havia entapissat el terra i hi afegia una mica de color, sobretot en els passadissos encaixats com de la foto inferior. Tot i això, no vaig trobar cap pas massa perillós.

El premi després dels esforços i de caminar tan encaixonat arriba a dalt de tot, amb la roca Plana dels Llamps (a sobre) o el cilindre (a sota), que ens recorda a Rapa Nui i les escultures de l'illa de Pasqua.

Després, una baixada còmode pel torrent de les Grutes i un immens espectacle de llum i color sobre la muntanya serrada, especialment en la zona d'Agulles, que m'ajuda a oblidar el fred que m'ha agafat anant amb els pantalons molls.