Aquest dilluns a la tarda ha canviat el temps, tots ho estem vivint, però a vegades la tossuderia en un projecte té premi. I a mi em va tocar ahir a la tarda.
Em mirava Montserrat des del Bruc amb ganes d'anar al torrent de la Coma Baixa i degustar-lo sencer, mentre plovia i pedregava, sense saber si deixar-ho per un altre dia. Tot plegat, em va semblar intuir que la cosa afluixava i es asserenar de cop (a dalt). Tot i que ja es veia que la pluja podia tornar (a sota) i que les roques i les mates regalimaven aigua, vaig decidir-me per anar-hi a treure el cap.
Em mirava Montserrat des del Bruc amb ganes d'anar al torrent de la Coma Baixa i degustar-lo sencer, mentre plovia i pedregava, sense saber si deixar-ho per un altre dia. Tot plegat, em va semblar intuir que la cosa afluixava i es asserenar de cop (a dalt). Tot i que ja es veia que la pluja podia tornar (a sota) i que les roques i les mates regalimaven aigua, vaig decidir-me per anar-hi a treure el cap.
En aquestes fotos podem veure l'aspecte d'aquest torrent/canal, potser més fàcil que el Joc de l'Oca però molt més llarg i bonic. En la guia "Vies ferrades i camins equipats" el descriuen així: "Val la pena ja que descobrireu un itinerari majestuós, un ambient relaxant i un paisatge admirable. Un prodigi!".
No cal que digui que ho comparteixo plenament. A sobre podem veure una de les olles de la ruta, i a sota, un de tants ressalts que cal anar superant.
No cal que digui que ho comparteixo plenament. A sobre podem veure una de les olles de la ruta, i a sota, un de tants ressalts que cal anar superant.
En molts llocs la calamarsa havia entapissat el terra i hi afegia una mica de color, sobretot en els passadissos encaixats com de la foto inferior. Tot i això, no vaig trobar cap pas massa perillós.
El premi després dels esforços i de caminar tan encaixonat arriba a dalt de tot, amb la roca Plana dels Llamps (a sobre) o el cilindre (a sota), que ens recorda a Rapa Nui i les escultures de l'illa de Pasqua.
Després, una baixada còmode pel torrent de les Grutes i un immens espectacle de llum i color sobre la muntanya serrada, especialment en la zona d'Agulles, que m'ajuda a oblidar el fred que m'ha agafat anant amb els pantalons molls.
5 comentaris:
Amb l'Alba el vem fer de baixada, pero des de l'Agulla Fina dels Naps i sense llum!
Malgrat tot no va estar malament :P
Ah, la imatge d'Agulles es preciosa! :)
El millor barranc de Montserrat, sens dubte. Molt maca la gatera de l'olla... La Roca Plana dels Llamps és uan altra obra d'art, nosaltres la vam pujar per la via del Picazo (Trinitat¿?), però se que en Blanco (si no la ve desequipar) té una pel ben mig que és tota l'estona Ae, a tu t'agraden aquestes coses... je,je,je
A tibar-li!
Ondia.. increible la roca Rapa Nui !! la similitud es brutal.. li faltaria menjar una miqueta a veure si agafa més volum pero bueno.
MOlt guapes les fotos... :-))) Estic d'acord..curiós la "RapaNui.." :-))))))))))
Montserrat es moltes Montserrats...
:-))))))))))
Només de baixada cal portar cordes.
Publica un comentari a l'entrada