Dilluns passat, a la tarda, feia un dia força ventós. A muntanya, això es tradueix en un dia un xic molest per caminar, però amb una visibilitat i una llum excepcional, tot i estar encara al mes de febrer.Així que vam aprofitar l'estona per pujar al Pic de l'Àliga, un turó envoltat d'urbanitzacions però que encara conserva un vessant interessant (a sota) i que té la particularitat de ser el darrer cim de més de 400 m d'alçada (465 m) de la serralada litoral abans d'enfonsar-se al mar.
La vegetació és típica del Garraf i de les zones que de tant en tant pateixen incendis, plantes joves i arbres escassos, pins afectats per la processionària (a sota), i arboços força antics (foto de dalt de tot). I molt d'arbust: brucs, garrics, margallons, fins i tot boixos.
Des del cim la vista s'estén de manera circular, cap a Vilanova i el mar (a dalt), cap a Vilafranca i la plana del Penedès, amb el Pedraforca i el Cadí al fons (a sota), o cap a ponent amb el perfil del Montmell ben destacat (més avall).
De fet, potser això va ser el més destacable de la sortida, la posta de sol. Ens va enganxar dalt la carena i, tot i la seva magnificència, vam tenir sort de la il·luminació més modesta de la lluna per poder arribar al cotxe.
4 comentaris:
Déu ni do la processionària....aquí al Bages és una plaga! No vegis com tinc el cos de taques vermelles d'ahir anar-me passejant sense semarreta......
Ja, ja, si tinguessis el meu tipet, segur que t'ho pensaries dues vegades abans d'anar sense samarreta !!
Bones fotos... !!!! Molt maques...
:-)))))))
Salut L'ami espagnole,
Bravo pour tes photos, elles sont magnifiques et merci pour tes visites sur mon blog montagne, tu as raison d'y venir, il y a toujours de nouvelles vidéos à visionner, tu peux aussi m'écrire un petit mot sur mon livre d'or même dans ta langue, je traduirai !
Amicalement.
J€@n-Cl@ud€
Publica un comentari a l'entrada